La censura que torna

Mònica Terribas obria ahir ‘La portada’ de les sis d’El Matí de Catalunya Ràdio emfatitzant que “repetim eleccions i repetim prohibicions”, perquè, tornem-hi, la Junta Electoral de Barcelona estima parcialment un recurs de Ciutadans contra els mitjans públics de la Generalitat, TV3 i Catalunya Ràdio, prohibint-los –sí, prohibint-los!–, fins passat el 10 de novembre, de servir-se de termes com ‘presos polítics’ i ‘exili’ o de referir-se al president Puigdemont com a ‘president a l’exili’, perquè considera que “vulneren el principi de pluralisme polític”. I l’estima parcialment, el tal recurs, perquè els d’Albert Rivera volien que també es prohibissin, semblantment, ‘repressió policial’ i ‘referèndum del 1r d’octubre’, però potser per dissimular tanta agressió, d’aquestes expressions l’ha desestimada, la prohibició. Ni principi de pluralisme ni jugar a equilibrar balances per dissimular, el nom fa la cosa i hem de parlar obertament de censura. Perquè la reacció d’un òrgan administratiu com una Junta electoral, que executa per mandat superior -el bloqueig des del poder- no és altra cosa que l’ús –i l’abús- d’aquest poder per controlar la llibertat d’expressió. I com se’n diu si no censura, d’això? I la parauleta fa por al receptor i incomoda l’emissor, l’executor. Sempre la nega.

L’Espanya d’avui ja no és l’Espanya d’Aznar i Rajoy, és l’Espanya de Pedro Sánchez, la de l’esquerra progressista, la del feminisme i la de l’ecologisme; però encara no la de l’independentisme, perquè si bé és cert que són les accions i les actituds allò que ens justifica les idees, no ho és menys, de cert, que malgrat aquest volgut govern de progrés, la seva continua essent una política practicada amb aires de censor, una censura més subtil que la dels sistemes autoritaris precedents, en dictadura i en democràcia, però censura per disconformitat, en aquest cas, amb la realitat social i política que viu Catalunya. No hem oblidat La Trinca quan cantava: “deien els funcionaris en temps de la Dictadura que ‘con estos catalanes hay que tenir mano dura’. Ai la censura, valga’m Déu quanta incultura!”. Espanya no fa una involució, no: Espanya no ha aconseguit d’assentar la democràcia. Per això encara tot aquell que gosa qüestionar el veredicte d’un inquisidor hi és tingut per heretge.