La dimensió política

Ens ha indignat més que no ens ha sorprès, el dictat de la sentència. Era una veu coral que serien anys llargs de presó, més com a lliçó de càstig que no pas per aplicació de llei. Ja ho deia en aquest mateix espai dijous passat que a Espanya, avui, encara, tot aquell que gosa contradir el veredicte d’un Inquisidor hi és tingut per heretge. És lícit, llavors, que un es qüestioni la feblesa d’una democràcia que es vol a l’alçada de les seves veïnes. Però no. Encara no. Alemanya sí que la té ben assentada, la seva democràcia. I Suïssa. A Espanya, com que no hi té arrel sòlida, la democràcia, qualsevol alteració en el seu mosaic territorial la desestabilitza. I Catalunya, ara, ho aconsegueix i de quina manera, de desestabilitzar-la. Però hi ha reciprocitat. També n’està Catalunya, de desestabilitzada. I la nostra, de desestabilització, ve provocada perquè tenim mig govern a la presó i l’altre mig a l’exili, i perquè l’independentisme institucional viu la unitat només quan ha de reaccionar emocionalment, com és ara davant la sentència, però no pas a l’hora de marcar política davant Madrid. ¿I com la transformarem, doncs, políticament, la indignació de la sentència? Quina serà l’estratègia política de l’independentisme institucional? Això és el que ara ens ha dir el govern, això és el que volem sentir dels partits que li donen suport, i, semblantment, de la CUP.

Després d’una sentència que no ha deixat indiferent ni a propis ni a estranys, no se la planteja l’independentisme la imperiosa necessitat d’un lideratge i una única veu a Madrid? Ara és això el que volem saber els ciutadans, quina és la dimensió política de la injustícia ¿Què hi anirem a fer a Madrid, quan sabem que en aquesta campanya PSOE i PP es tancaran en banda, respecte Catalunya? Nosaltres, ara, davant aquest escenari d’inhabilitació i presó no podem fer com quatre mesos enrere i aprovar mocions parlamentàries que no tenen traducció objectiva. I amb el tsunami democràtic no n’hi ha prou. La política que ve ha de ser en majúscules, perquè els dies que venen arriben amb aquesta “pitjor forma d’injustícia que és la justícia simulada”, amb un Brèxit salvatge i porten recessió econòmica. I tota aquesta tríada només es combat amb política proactiva; no, reactiva.