Excel·lentíssim Senyor

La màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat és la Medalla d’Or, amb la concessió de la qual es distingeix persones o entitats que destaquen en àmbits com el científic, el cultural, l’econòmic, el polític o el social per ajudar a difondre el país en tot el seu abast patrimonial. Creada l’any 1978 pel president Tarradellas durant el breu període entre la restauració de la Generalitat i l’aprovació de l’Estatut de Sau, i atorgada, la primera, a Joan Miró, des del 2014 no es pot atorgar a més de dues persones cada any, però tampoc no hi ha obligatorietat de concedir-la anualment. Tal i com s’esdevingué el 2017. A qui se li atorga, aquesta distinció, té dret, en caràcter vitalici, a rebre el tractament d’Excel·lentíssim Senyor en els actes oficials, com el cas de l’ínclit Josep Vallverdú, a qui el govern del President Torra notificava dimarts que la hi concedien. Una concessió que necessita una concurrència de mèrits d’excepcional qualitat. Els qui el sabem, els qui el llegim, els qui n’hem estat alumnes i en som amics, els hi reconeixem, aquests tals mèrits, amb admiració i respecte.

Filòleg de formació, traductor i professor de professió, però conegut, sobretot, com a escriptor, Josep Vallverdú comparteix el màxim reconeixement que atorga el país a través del Govern amb Josep Pla, Joan Corominas, JV Foix, Joan Fuster i Francesc de Borja Moll; amb Pierre Vilar i Josep Benet. Amb el Dr. Jordi Carbonell, l’amic, i amb el Dr. Molas; amb Joan Oró i Joan Reventós. També amb el poble mexicà, per l’acolliment dels exiliats catalans, amb el Conseller Max Cahner i amb la presidenta Forcadell. “Dono gràcies al cel, diu a Indíbil i la boira, perquè no m’ha exornat el front amb una corona de llorer immarcescible ni fet de mi aquell autor consagrat, inatacable. I a la crítica, perquè s’ha ocupat tan poc dels meus papers. Tot això fa estar sempre en un pla actiu, alerta, i augmenta la pròpia fluència vital.” Sap que és un dels grans escriptors de la segona meitat del XX de la nostra literatura. I, fent el salt a una edat provecta, ja pot presumir, ara amb Medalla, de ser, també, un dels grans del que ja portem d’aquesta nova, de centúria. També pel seu compromís cívic amb el país, un més que merescut reconeixement. A l’home i a tot el seu conjunt d’obra!