Vetllem-nos

La recordo sovint, una conversa entre Josep Cuní i el major dels Mossos d’Esquadra sobre sota quina autoritat es posaria la policia catalana si Madrid demanava d’actuar en el referèndum del 1r d’Octubre. Sense ni un segon de silenci, Josep Lluís Trapero va respondre que els Mossos d’Esquadra es deuen al govern de la Generalitat i que serien, les seves, les úniques ordres que acatarien. Això ho deia abans que passés tot... Va parlar del cos amb molt de respecte i en va destacar el paper fonamental que té la policia d’acompanyament ciutadà. Va ser arran d’aquestes paraules que em vaig adonar que, quan veiem els Mossos que patrullen, però també les policies locals, més que sentir-nos tranquils per la protecció de saber-nos acompanyats, la sensació que tenim és que ens controlen. I el sentiment de saber-nos controlats el valorem negativament. L’hauríem de canviar, aquesta percepció. Els cossos de protecció vetllen per garantir la convivència i el compliment de normatives i lleis. La sanció que ens puguin imposar si cometem una infracció, hem estat nosaltres que ens l’hem posada; l’agent només corrobora, semblantment a l’excel·lent o notable que signa l’autoritat acadèmica, que corrobora la nota que ens hem demostrat nosaltres mateixos. Ens hem de voler, cadascú, el nostre propi policia. Serà llavors quan, més que sentir-nos controlats, ens sentirem acompanyats. I no en dubtem pas que, si arriba el moment de xoc institucional entre aquest país i l’altre, la nostra policia és amb nosaltres, que ens acompanyarà. Em sembla desafortunat de plantejar aquests interrogants i de dubtar-ne. Si tot ho fem amb la seguretat de la norma. Però, per haver actuat com a policia de Catalunya el dia del referèndum, el Major Trapero ara passarà per un tribunal. Tot i que ja va dir que a l’hora de la veritat entre els d’allà i els d’aquí ell acataria ordres d’allà. Hi haurà sentència. Aquella de què serveixen contra la causa catalana, segons la qual en aquests judicis no només es tracta d’aplicar la llei, sinó de carregar amb les culpes. Abans d’aquest judici, però, hem de passar per la investidura del president Sánchez i per veure què negocia Esquerra. I què faran la resta de formacions independentistes. Suport sense garantir excarceració i retorn seria una ingenuïtat, oi?