Ofici d’esperar

“Sempre és més tard que no ens pensàvem” diu l’escriptor Philippe Delern, que s’ha consagrat com un dels autors més importants a França aquests últims anys. I vaig a Delern perquè en haver fet el tomb de l’any, que sembla reblat al moviment circular, no sé perquè sempre vaig a buscar la reflexió final de Missió a París, el llibre de memòries de Joan Reventós. Rellegit i rellegit. És, alhora, una racional i tendra descripció d’un final d’etapa. I arrenca destacant que acomiadar-se al final d’una missió té el doble vessant nostàlgic i sentimental, d’una banda, i administratiu i polític, en aquest seu cas, d’una altra. Però la gran reflexió del Reventós ambaixador és quan diu que el vessant sentimental i nostàlgic neix de “considerar el pas del temps” dels anys viscuts a París, en aquest seu cas. I és que “més que mai –diu–, en el moment de partir, es té la sensació indeleble del pas del temps. També, i unida a aquesta, una certa esgarrifança, barrejada amb la impressió, gairebé certesa, que una etapa de la vida acaba”. I la reflexió, aquesta seva, serena, l’argumenta a partir del fet que “anar-se’n d’un lloc és sempre una bona ocasió per mirar enrere. No pas per fer balanç. Però sí per dir-se, sincerament a un mateix, algunes de les coses que s’han anat reflexionant”. I una de les coses que es diu a si mateix és que ha après a ser molt cautelós a l’hora d’exposar generalitzacions sobre fenòmens col·lectius, o valoracions de fets observats massa de pressa o sense suficient perspectiva. “És –diu– una regla que penso que no s’ha de menystenir mai”. En sortir de França confessa que se sent un home enriquit en experiències, en coneixements i en amistats. Sobretot en coneixements de política internacional, de política francesa i de política europea. “També, i tal vegada això és més paradoxal, en política espanyola i, encara més, en política catalana. En ambdues, la distància et permet o et fa guanyar perspectiva”. I deu permetre d’aprofundir en la percepció de les coses, dels fets i de les persones. Certament, la globalitat en les anàlisis i una visió de conjunt és el que facilita separar el que és essencial del que és accessori. Per això, per un any que volem bo i que no ens serà, políticament, ni fàcil ni plaent, hi ha lectures que convenen. Missió Reventós.