Nadal cultural

La vida en un poble com el meu, ni gran ni petit, ben situat, a tocar de Lleida i al costat de Mollerussa, permet neguit i calma. Un hi és i no hi és si la vida laboral és fora, però Torregrossa obliga a no ser-hi només per fer vida a casa, perquè l’activitat cultural que programa sedueix propis i estranys. L’esportiva, també. Del despertar cultural de la primavera amb el punt àlgid de sant Jordi, on el llibre, i per tant el llenguatge de l’alfabet, però també el plàstic i visual, hi té protagonisme destacat, passant per l’estiu amb propostes de carrer, arriba la Tardor cultural, que convida al recolliment i presenta, amb caràcter i força, una programació on tots els llenguatges s’hi fan presents en qualitat i en quantitat: de les arts plàstiques i visuals, a la Sala d’art La Capella, passant per les arts escèniques i musicals. Els qui hi érem guardem, per exemple, un record molt entranyable del vermut musical d’un diumenge de darrers d’octubre amb l’actuació d’Eva Pomés i Albert Gilabert. Ni la pluja, tot i obligar-nos a l’aixopluc, no ho va poder espatllar. Però de cop, quan la llum esclata amb l’Advent, la cultura explota per Nadal amb tota la força. I aquí les Entitats i les Associacions, geloses d’excel·lència, ofereixen el millor, en sàvia complicitat i elegant competència: des de l’Escala-en-hifi, que ningú no es vol perdre en benefici de la Marató, fins a l’estrena, enguany, d’El Rei Lleó a càrrec de la companyia Tour-Mix Teatre, que triomfen obra sí i obra també, passant pels molts interessants tallers que s’ofereixen o les veus que el Club de Lectura posa als versos que fan curt, qui ha sabut fer-se lloc i nom en la programació cultural de Nadal és la Coral Parroquial, que, sota la batuta de Pilar Pelegrí, ja fa anys que s’ha fet tan seu el públic que del lloc estant cantes i et mous acompanyant la veu coral, en un programa que fa seu el vers de JVFoix quan diu “m’exalta el nou i m’enamora el vell”. I salvant totes les distàncies, com el Concert de Cap d’Any de Viena, el de Nadal de Torregrossa ha sabut fer-se de referència. I aquesta mica de nostàlgia que aquestes festes deixen anar i aquest desfici que torna d’aquesta proposta cultural creen el just equilibri per emprendre l’any que comença amb els Reis que arriben. I la generositat que torna!