Les dones. I ells

Com que diumenge és el Women’s Day, aquesta setmana els mitjans ens fan més visibles, a les dones. Ja n’he parlat també en aquest espai del molt de camí recorregut. També del molt de camí per recórrer, encara, perquè el binomi homes i dones respongui al just equilibri en pla d’igualtat. I m’agrada de remetre’m al llibre de l’editor Olivier Orban arran de la idea d’escriure la conversa sobre els homes i les dones que van mantenir, a petició seva, Françoise Giroud i Bernard-Henri Lévy, i que enceten tractant el tema amb irrisió d’ells mateixos. Ella li demana si li agraden les dones i, ell, amb la gràcia de qui respon preguntant, li diu: “I a tu, Françoise, t’agraden els homes?”. “M’encanten, amb aquests peuassos i les seves petites flaqueses...” “I a mi –respon ell– amb els seus grans ideals i les seves comèdies encantadores”.

Les dones ens hem alliberat de servituds. “Però encara que assistíssim a l’aparició d’una dona nova –diu Lévy a Giroud– més lliure, més igual, més tot el que vulguis, no veig perquè s’hauria de traduir en un resultat catastròfic per als homes. Hauria de ser tot el contrari. Més aviat seria una bona notícia”. I arriba la gran resposta d’ella: “Per als homes que estimen realment les dones, jo també ho crec. Acabat el temps de les dones decoratives o de les serventes astutes, tenen al davant unes dones que resulten més interessants de seduir i de retenir, de les quals, si ve a tomb, se senten orgullosos; dones amb qui, en tot cas, senten que ‘encaixen’. Però l’home que estima les dones no pertany a l’espècie més estesa”. I el seu raonament segueix tocant el moll de l’os. “¿Quants homes dubten d’ells mateixos i estan desestabilitzats per la independència que dóna l’autonomia econòmica? ¿Quants n’hi ha que tenen por de les dones, d’ençà que hi creuen veure un tret de superioritat, en una dona? Se senten amenaçats en la seva virilitat, i això els pot tornar dolents”. I Lévy li amolla: “Hi estic d’acord. Llevat que no entenc perquè t’entestes a mesclar-hi l’autonomia econòmica”. “Doncs perquè és la clau de tot –respon ella–, en tot cas, la de la independència”. Pam!

Sembla que molts homes encara necessiten més temps perquè les seves estructures mentals canviïn, quan nosaltres ja ens sabem del tot segures de nosaltres mateixes. Del tot.