Dues dones

Manllevo el títol d’aquest escrit a la darrera novel·la de Montse Sanjuan, en segell de la seva editorial, Pagès Editors, que ens arriba després de la celebradíssima trilogia de la sergent Grimm, contextualitzada, aquesta sèrie policíaca, a la ciutat de Lleida, en aquesta nostra actualitat rabiosa. La vida, ara, de Natàlia Pont i de Genoveva Mallafré s’emmarca entre Lleida i Palau de Tremp –on viuen, l’una i l’altra, respectivament– i transcorre en la postguerra més immediata. Aquestes dues dones, de vides distintes i amb vides distants, en tots els sentits, comparteixen el neguit de lluitar per l’excarceració dels seus fills, presos polítics. “Se n’havien anat a fer la revolució sense saber exactament quin era el significat d’aquelles paraules”. “Com s’havia arribat a tanta destrucció?” es preguntaven. “Quanta ignomínia pot aguantar un ésser humà?”. Aquesta novel·la mostra les dues cares de la Lleida, i també del Palau de Tremp, dels primers anys 40, “pitjor que els anys de guerra. Ara era molt pitjor”. Una ciutat caiguda, la imparable crisi econòmica, una ciutat convulsa pel triomf dels franquistes. El poder feixista naixent. “Els feixistes eren com un monstre que s’alimentava de les persones i que mai no es quedava tip. Sempre en necessitava més. Sempre, més”, amb la consegüent descomposició moral, política i econòmica d’un poble, d’una ciutat i d’un país sencer.

En aquest marc, Montse Sanjuan, servint-se d’una llengua amb les varietats dialectals de l’oralitat, sobretot en la seva especificitat del parlar del Pallars, aconsegueix de descobrir-nos les contradiccions que conviuen sota una normalitat aparent: els veïns, els botiguers, els empresaris de l’oci, els servidors públics, els mestres, els militars, els capellans i aquells tants i molts que sempre s’arreceren a l’ombra del poder que creix. Amors, ideals, odis i passions, contrastos i ràbies, massa vegades insatisfetes, ens mostren, a través d’aquestes dues valentes dones, els canvis sobtats de la vida després de la guerra. I el paisatge urbà. Una novel·la que aconseguirà un èxit esclatant de públic perquè és un mirall nítid per entendre el ritme enfollit de la vida de postguerra en una ciutat mitjana i en un poblet discret. El mirall clar d’un país sencer. Aquest nostre. Vençut.