Set de mal

Podria definir el Covid-19, aquest títol. Però en defineix un altre, de virus: el feixisme. I el manllevo del llibre d’Adam Majó, Set de mal. Desxifrant el feixisme del segle XXI, que és el darrer títol de la col·lecció Argent viu d’assaig de Pagès editors, que tinc confiada. ¿Encara en podem parlar, de feixisme, en el món d’avui? I aquest estudi demostra que sí. i ho fa no pas sense tenir en compte, com, el terme, sovint és usat de manera imprecisa, raó per la qual és que queda desvirtuat de la seva accepció, tot i la vaguetat del mot en termes polítics, tal i com diu S. Payne i cita Carles Vinyes, que arrenca el pròleg servint-se d’una citació que diu que “el feixisme fou la innovació política més important del segle XX i la font de gran part dels seus patiments”. ¿I el seu assentament i la seva perdurabilitat, doncs? “Saber combinar, amb un cert èxit, populisme i elitisme”.

Del període d’entreguerres, que fou quan assoleix un cert relleu, i fins avui, el terme, tal i com demostra Adam Majó, ha anat evolucionant i transformant-se; si bé, sortosament, aquell feixisme clàssic, aquell d’ara fa vuitanta anys, aquell no tornarà, ens diu l’autor, per molts partits i moviments que, d’ençà la Segona Guerra Mundial, hagin aparegut i apareguin i que fins i tot ens sembli que podrien mantenir-hi certes característiques ideològiques adoptant formes i expressions diverses per sobreviure. I és a partir d’aquí que reflexiona sobre si és adequat d’emprar-lo, el terme feixisme, per definir aquestes propostes que van des de la ultradreta més violenta fins a partits que no els en consideraríem, de feixistes, però que en manlleven el discurs i els eixos que el defineixen: legitimació de la desigualtat, populisme i apologia de la violència, de manera que, fent-se’ls seus, contribueixen a la seva normalització. I és per l’amenaça que suposa el seu discurs, destaca Helena Castellà a l’epíleg, que la volem combatre, l’extrema dreta. l’encert del llibre és, sobretot, combinar l’anàlisi històrica amb el context actual, amb la particularitat que Adam Majó relata, amb veu valenta i clara, experiències de persones que hi han tingut vincles, amb el feixisme. certament, cal saber-la, l’extrema dreta, per poder-la confrontar. Un llibre, aquest, per passar-hi a través.