Inventar el present

Deia Josep Pla que en literatura, com en moltes altres coses de la vida, el temperament l’havia portat a jugar fort. Em sembla que jo he estat, deia, un dels primers escriptors catalans que han trencat la tradició de la literatura de diumenge a la tarda, de la literatura feta a estones perdudes, a la manera dels aficionats. Considerava, per contra, que el problema literari era prou difícil i complicat perquè un home com ell s’hi pogués trencar el cap sense que la gent del seu temps arribés a suposar mai el sacrifici important que havia fet. “He tractat, en un mot, de dedicar tot el meu temps a l’especulació literària, a concentrar tota la meva vida sobre els seus problemes. No he pas arribat, ni de molt, al que em vaig proposar de joveníssim. Però m’hi he acostat.” Lligat pel periodisme, destacava com el periodista sempre seria el parent pobre –encara que guanyés més– del literat. Els tractava com oficis del mateix color: el periodista seria el manobre; el literat, el paleta de la mateixa construcció. “És per dir que si he perdut molt de temps ha estat en treballs suburbials, però semblants. En tot cas, he preparat el camí als escriptors que vindran. Si jo, a l’època de les vaques magres i tenint necessitats de tot ordre, m’he tirat de cap a aquest ofici ingrat, més ho podran fer ells, quan les vaques tinguin un aire més ben peixat.” No sé si ara és el moment, però som aquí. ¿Per què ho deia, Pla, tot això? Segurament perquè els editors, no només ara que vivim introversions més o menys victimistes, sinó sempre, necessitem bons relats, si de ficció és del que es tracta. Històries que ens connectin amb el present. Relats que ens emocionin o relats que ens diverteixin. Ens cal bona ficció. I bona ficció per a l’editor que hi ha de fer la inversió, i que cada vegada s’hi mirarà més, vol dir que l’escriptor ha d’inventar a partir del que veu i del que viu cada dia, com feia Pla, per deixar prova convincent del moment que li ha tocat de viure, perquè la literatura catalana, si d’alguna cosa pateix, és potser, encara, d’un dèficit de present. El d’avui, de present, no ens permet de ser gaire optimistes, però si parlem en termes de mercat editorial, ens obliga a ser positius, sobretot perquè el lector llarg de ficcions no se n’ha allunyat, de la literatura. És vida!