'113 paraules per salvar'

“No s’acaba mai aquest viatge per les paraules: ja no tinc res més” diu, en vers, Joan Vinyoli. Tenir la llengua, tenir els mots, que deia el poeta, vol dir tenir el millor dels llegats. Josep-Lluís Carod-Rovira escriu en el llibre de qui manllevo el títol per aquest escrit que la llengua és la pàtria; per a Sebastià Alzamora, un paisatge amb figures; i Helene Cixous escriu La llengua m’és l’únic refugi. I m’hi quedo: la cosa més íntima, i, a partir de la llengua, tota la resta, la Weltanschauung dels alemanys, la visió del món. I és que sempre he sentit una debilitat molt especial pels diccionaris. De fet, en un d’aquests retrats que fan als diputats al Parlament, i que jo vaig centrar en la llengua i en els llenguatges, l’entrevistadora, a la Sala Gòtica de l’IEI, em va dir que escollís una obra d’art de la cultura catalana i li vaig dir el DCVB, el Diccionari Català-Valencià-Balear. “No, disculpi –em va dir ella–, li demanava una obra d’art”. Ja l’he entès, el DCVB, vaig insistir”.

Per això sempre tinc a prop 113 paraules per salvar –com els 113 de l’Assemblea de Catalunya–, que, en realitat, aquí són 112 més una: un faire de l’oeil que l’àvid lector endevina perquè. És d’un diccionari d’autor de què es tracta: una tria del tot personal, el lèxic que aplega, amb la voluntat de fer pedagogia en la consciència lingüística dels parlants respecte del model evolutiu de la llengua, perquè entre el calc, el manlleu o el neologisme, simplement per evolució confluent, per variació diatòpica o generacional, l’autor aposta per reforçar l’ús d’aquestes paraules escollides en detriment de tot el seu corpus sinonímic. Això vol dir no confondre “entendre” amb “dir”, no podem confondre la “comprensió” d’un mot amb l’”ús”, i aquest llibre vol insistir en què és de la consciència lingüística que en depèn que no es perdi, per exemple, “enguany” (que tothom entén en tot el domini lingüístic català) en favor “d’aquest any”, forma que té del tot incorporada en l’oralitat l’àrea central del Principat i tothom del Barça, que cada temporada entonem “aquest any, sí”. El llibre, que complementa els diccionaris, es presenta en una estructura del tot sistemàtica: cada paraula es deixa llegir com un brevíssim assaig. Net i clar, com la claror de l’alba. Per tenir-lo a mà.