97 per a Vallverdú

Els fa avui, 9 de juliol, Vallverdú, els 97. I tan ben portats! Amb motiu dels 90, des de l’IEI vaig comissariar, manllevant el títol de Vinyoli, el Passeig d’aniversari Josep Vallverdú. Un passeig que va recórrer al llarg de l’any els Països Catalans: a cada lloc hi tractàvem un vessant Vallverdú, home de factura polièdrica. “Ens salvem pels mots”, diu. “Fou el llenguatge un dels meus àmbits grats, ja de ben petit. Una habilitat per trobar el mot, un afany per les denominacions, i, no havent encara abandonat els estudis primaris, una curiositat per les etimologies i un deler d’acudir al diccionari. Més tard, l’estudi d’idiomes. A casa, d’infant, llegia abassegadorament. I, paral·lelament, sorgia en mi un impuls de crear literàriament. De fet, el món de la plàstica i el del lèxic convivien dins meu amb força”. Un corpus literari, el seu, que arrenca amb la narrativa juvenil, alhora que van prenent molta força els llibres personals, i excel·leix en el gènere testimonial en tota la diversitat de registres de què se serveix per confegir-lo, aquest seu testimoniatge. Hi aboca opinions (“hi ha moments que és necessari que tot un poble es posi dempeus”); hi aboca confessions (“estic cansat de moltes coses, però de defensar la meva llengua, no me’n cansaré mai. En aquest punt voldria tenir-ne consciència fins al darrer moment”). Hi aboca anècdotes, interrogants i crítiques.

De fet, conrea la digressió tal i com han fet Sterne i Pla: amb elegància, ironia i bona dosi d’efectivitat. En aquests seus llibres personals, Vallverdú deixa constància de la seva vida i, de retruc, de la del país. Però si hi ha un corpus bibliogràfic de referència en tot el seu conjunt d’obra és el de les traduccions. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida, abans de Nadal el govern li atorgava el màxim reconeixement del país: la Medalla d’Or. Enemic d’efusions, contingut, individualista al servei de la col·lectivitat, solitari però no gens insolidari, la seva trajectòria s’ha anat construint lluny de focs d’artifici i només dominada pel testimoni d’una fidelitat rigorosa al país. A punt dos títols nous, que vol dir que no para, celebrem que té –diu– “prou anys per veure dècades com si instants fossin”!