La llengua, ai!

Estrafeta, la interjecció del títol d’aquest escrit és de Josep Pla, i, com aquell seu Figueres, ai!, té interpretacions moltes segons el context i l’entonació, però sempre amb sentiment de desencís. La llengua, arran de l’estat de regressió en què es troba respecte de l’espanyol, ens torna a sacsejar amb el llibre de Carme Junyent, que signa amb la periodista Bel Zaballa, El futur del català depèn de tu. Un títol, diu la mateixa Dra. Junyent, manllevat d’aquella campanya de sensibilització “Depèn de tu”. Una campanya, la recordem, “que potser devia sentir-se en el deure de desplegar la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat davant la precarietat legislativa des de la qual s’intentava tirar endavant l’anomenada normalització del català” diu el professor Murgades en un dels seus Escrits sobre llengua, segell de Pagès editors. Per què ho diu, això, Josep Murgades? Doncs perquè la Llei de normalització lingüística de 1983 “venia a exercir una doble funció de memento: davant els catalanòfons, del fet que ja no serien reus de cap delicte si empraven llur llengua; davant els hispanòfons, del fet que podrien continuar vivint tranquil·lament a Catalunya sense la menor necessitat d’integrar-s’hi lingüísticament”. Servir-se del català o aprendre’l era una cosa relegada a l’àmbit del més estricte voluntarisme. “Depèn de tu” “constituïa un crit patètic de l’administració autonòmica que manifestava la seva impotència a l’hora d’exercir com a govern i delegava en mans dels ciutadans allò que en principi no era sinó un atribut de l’autoritat competent”. Esgarrifa pensar, diu Murgades, què passaria si des de qualsevol administració s’emetés un tal eslògan a propòsit de qüestions com la sanitat o el trànsit. Carme Junyent apel·la, sobretot, des de la seva autoritat acadèmica, en aquest seu darrer llibre, a la consciència lingüística dels parlants. Però cal, escriu Josep Murgades, “una llei de normalització que permeti el capgirament de l’actual procés de substitució lingüística, que assumeixi, en definitiva, el fet que normalitzar el català significa inevitablement desnormalitzar l’espanyol. I que ho compleixi i ho faci complir. Altrament, no hi ha més futur que el de la hispanització pura i simple a un termini més o menys llarg o curt”.