El vot del febrer

El segon número de les Edicions de la Revista Catalunya, Enric Prat de la Riba: pensar i construir una Catalunya per al futur, reprodueix una citació de ‘La Veu’ del 2 d’agost de 1917 de Rovira i Virgili segons la qual “Prat de la Riba ha fet el miracle de la resurrecció de la Pàtria, ell va trobar una Catalunya-regió i, ens deixa, en morir, una nació catalana”. La nació que avui, més de cent anys després, preparem per al demà amb totes les dificultats pròpies i amb les moltes malvestats sobrevingudes per fer-la Estat. I en aquest mateixa publicació reportada, el professor Josep Murgades destaca, amb molt d’orgull per als fusterians, que «quan Joan Fuster afirmava en pla de broma que Espanya –no l’Estat, la ideologia– és una invenció de don M. Menéndez Pelayo no s’adonava que de “broma” no n’era tanta i que possiblement ni tan sols era tal, ja que l’afirmació no podia ser més certa».

Des del 2017, a més a més de les nostres pròpies dificultats per dissenyar la Catalunya independent, lliure i sobirana que volem, hem tastat, amb tota cruesa, Espanya. I l’hem tastada en el doble binomi d’Estat i d’ideologia. Ferotge! Agressions físiques amb conseqüències irrecuperables, presó i exili. Una democràcia trop faible pour c’est qu’il a de fort, l’État. Estalviem-nos-els, els retrets, i tirem endavant sabent que nosaltres només ens tenim nosaltres per fer-nos, i per refer-nos, com a país.

Fem-ho sabent que mai com ara no n’havíem tinguda tanta, de gent favorable a la independència. Que hem de ser molts més? Innegable. Però ara que tornem a ser cridats a urnes, corregim errors. No ens encotillem en terminis ni amb frases altisonants com que aquesta serà la legislatura que omplirà de contingut la República. En política, fantasies no. Els programes, els ciutadans tenim el deure de llegir-los. I de llegir-los bé, i fer balanç de l’anterior i contrastar què s’ha complert i què no. I en tenim el deure, perquè som nosaltres els responsables del Govern que n’emanarà dels diputats escollits. No podem fer com si no anés amb nosaltres la crítica sagnant contra els dirigents. El fet de governar modera, certament. I cal que el nostre vot no sigui només emocional; busquem, davant l’urna del febrer, el just equilibri entre raó i desig. Pel que ens ha de venir. Molt i gros.