Inadvertida felicitat

Estrafet, el títol d’aquest escrit és el complement de nom del títol del llibre de Francesco Piccolo, Moments d’inadvertida felicitat, en edició d’Univers, segell del Grup Enciclopèdia, i en traducció d’Oriol Vaqué. I és que si bé és cert que la Joie de vivre ja és tota ella una delicadíssima i encertada col·lecció, pel disseny i pels títols que l’omplen de vida, no ho és menys, de cert, que n’hi ha que hi aporten més tendresa que d’altres, sobretot per com ens commouen en fer-nos adonar de moments que els lectors haurem viscut semblantment a l’autor, però que potser no ens havíem aturat a analitzar-la, la sensació de plaent benestar d’aquella vivència, com ara “quan em llevo en un lloc que no és casa meva, aquell instant en què encara no entenc on sóc. I també quan llavors ho entenc”. O “la memòria obsessiva pel llibres que he llegit: recordo on els he llegit, què feia en el període en què els llegia, amb qui en parlava. Quan torno a agafar un llibre del prestatge, de vegades n’hi ha prou amb la coberta, o bé les paraules que recordo, i reprenc un estat d’ànim i un temps precís, nítid, sempre, o quasi sempre”. O la felicitat de quan “baixes les escales amb aquell frenesí amb què es baixen les escales després dels petons”. I com ens agraden “aquells que t’acompanyen amb el cotxe, i no et deixen a qualsevol lloc: a la cantonada; a prop del metro; a la parada de taxi. T’acompanyen fins a casa”. I “l’agost. Mitjan agost, més exactament. Una setmana, deu dies a tot estirar, és el moment perfecte. Tothom marxa i tu et quedes aquí. Són les teves vacances sense vacances”. I, segurament, “els missatges de mòbil després de les onze de la nit que diuen: ‘on ets?’, que volen dir molt més del que diuen”, ens agraden més que “les llàgrimes que llisquen de les cares dels espectadors del cinema o les rialles d’un sopar”; com “el dia que fa prou fred per poder treure de l’armari el primer jersei i posar-te’l mentre descarrega electricitat estàtica”: tan gustós! Plaers senzills, com els que havíem llegit de Philippe Delerm a El primer glop de cervesa: el diari de l’esmorzar, el sopar de diumenge o la bicicleta de passeig, descrits amb tendresa i ironia en petites proses. Plaers minúsculs de llibres deliciosos de lectura permanent. Momenti di trascurabile felicità!