Ulls de cugula

Manllevo el títol d’aquest escrit a l’obra de Jaume Suau, guanyadora del XXII Marçal de poesia, editada a La Suda de Pagès editors, sota la direcció de Josep M. Rodríguez i Àngels Marzo, que acompanya amb epíleg l’autor, que no s’hi estrena, en el gènere del vers. Amb Plural imperfecte, el seu poemari primer, en citació de Jaume Pont, Suau ja ens avisava: “Jo no parlo de mi, sinó des de mi.” Ara fa semblantment. Els versos “no es poden llaurar les aigües/de la secla,/ ja ho fa el senill quan les pentina./ Es vinclen les canyes amb la nostàlgia” me’ls trobo com a dedicatòria quan vaig obrir el llibre, que, en mà, em va portar. Se’m van entelar els ulls. Se’n va adonar i sap per què. Com s’entelen quan vius la força del vers amb què l’autor dona un sentit tot altre –i ben altre– a la cugula. “Què?” preguntava a pagès el padrí de casa –algun padrí d’alguna casa– quan la filla o la jove havia parit. Si era nena, la resposta, d’una crueltat esfereïdora, diuen que era: “ha estat cugula!” Borda, la cugula no deixa fer casa gran. Com la varietat de diamant que no pot ser aprofitada com a gemma i és utilitzada industrialment. D’aquella crueltat de fa anys, però no tants, contra la dona, a la d’ara, en el context social i polític en què se’ns han immiscit. I és que aquest és un poemari que abraça, amb vers segur, la contradicció, la complexitat i la incertesa del moment d’avui. “Ocell ferit:/ buscar la llibertat/ encarcera.” Però hi ha demà, en els versos de Jaume Suau. Perquè ¿què ens quedaria si no tinguéssim l’esperança que el convuls present, amb el seu patiment i dolor, no ens serà una experiència que cadascú ha de prendre per si mateix? Fer-nos còmplices de les preguntes que s’hi fa el poeta, en aquests versos, ens ajuda a comprendre exilis polítics i absències íntimes: dolors de dol. Com un crescendo dels versos del llibre primer, tornen i se’ns presenten experiències que vivim amb intensitat. Ens sacsegen i ens trasbalsen. Però, a Ulls de cugula, el trasbals és més social que personal, i passem d’una experiència a una altra sense repetició ni de lèxic ni d’imatges. I aquesta és una de les raons de força que assenta Jaume Suau com a poeta. Que sap traçar experiència i sentiment sense idealismes ni sentimentalismes. Passeu-hi a través.Fins a Sutura.