Respectar les urnes

El 1r d’octubre ens demostrava la ferma voluntat dels catalans de votar-lo, el nostre futur. L’Europa dels Estats, recelosa, s’ho prenia acceptant els drets que la democràcia atorga a tot home lliure. Mentre, Espanya s’ho va prendre amb desafecte i represàlia: presó i exili. Però d’una democràcia que va fer una transició permetent que d’avui per demà ministres i alcaldes afectes al règim exercissin de demòcrates, què se’n podia esperar? Doncs el que ha passat i el que passa! Per tant, distinta i distant com ens és Espanya, nosaltres només ens tenim nosaltres –que deia el president Companys– per defensar els nostres drets. Les simpaties que ens puguin venir de fora sempre seran a més a més. I si doncs només ens tenim nosaltres, per què no l’encertem el dard de l’adversari? Avui l’independentisme necessita un govern sòlid per negociar amb l’Estat l’excarceració i el retorn, abans que res. I aquesta taula negociadora és un face to face de govern a govern. I les majories de govern les decideixen les urnes, a les quals cal respectar, i a les quals, al juliol, no ens hi hauria de fer tornar un resultat electoral mal paït. El context social i econòmic és greu. I si la societat civil hi posa tota la força i tota la voluntat perquè el país se’n surti, que no falli la política! La consciència col·lectiva de comunitat nacional és la que ens ha empès a apuntalar aquest poble que som, amb tot d’eines volgudes d’enginy cívic, que han estat i són les que han suplert aquesta estructura piramidal pròpia dels estats. Per això la joia més valuosa amb què compta el país som nosaltres, els ciutadans: amb els independentistes de sempre i amb els que s’hi van sumant. Catalans que venen d’un tot arreu territorial i també d’un tot arreu ideològic: del marxisme al liberalisme més dur. Tot aquest nosaltres que demana a l’Estat que faci possible l‘excarceració dels presos i per al retorn dels exiliats, i que puguem votar en referèndum, som els qui també demanem als partits fermesa en els seus posicionaments ideològics, perquè la independència, que no és una ideologia, és des de la pluralitat que es defensa. I és des de posicionaments distints que es fa la política. Amb generosa complicitat, amb intel·ligència i sabent assumir el rol que les urnes atorguen a cadascú.