SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Recordàvem dimarts al Catllar que ara fa sis anys l’AMI, l’ANC i Òmnium del Tarragonès, sense la intervenció de cap representant polític de les formacions independentistes, però sí amb la presència del president Puigdemont, llavors com a president de l’AMI; Jordi Sánchez, president de l’ANC; el president Torra, en tant que president d’Òmnium i Eliseu Climent, d’Acció Cultural del País Valencià, més gairebé quaranta veus destacades, en un minut i sota la batuta de Rosa M. Codines, presidenta d’Òmnium Tarragonès i de Carles Xavier Gómez, llavors de l’Assemblea, disposades de manera sòbria i elegant a l’escenari de l’Auditori Camp de Mart i conduïdes per Oriol Grau i Judit Borrell, des del seu jo o des de l’àmbit que representava, cadascú defensava per què la volem, la independència. Més de dues mil persones omplíem a vessar l’amfiteatre, quan, a sol colgant, La Muixeranga donava el tret de sortida a un acte que duraria més de dues hores llargues que no es van fer notar. Marca de la casa: fet a Tarragona. El primer rector de la URV i president que fou de la Filològica de l’IEC, Joan Martí Castell, defensava un estat per excel·lir en investigació i en competitivitat. L’advocat Pere Grau demanava el vot per a les forces independentistes perquè, en aquesta lluita, molts dels qui ens han precedit hi han deixat esperances, patrimoni i vida. Perquè no volem romandre-hi, en un estat que permet la llibertat de capital i no la de les persones, destacava Matías Vives: tan brillant. I Francesc Roig, escriptor i president de Càritas, la reclamava per acabar amb el teixit social que aguanta el fracàs de moltes decisions polítiques. Josep Vallverdú va dir que vindrien setmanes i mesos llargs de tempesta. I van arribar. I que cal navegar orsant. Va tancar, del tot ovacionat, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va dir que la volem, la independència, per construir un país amb un projecte nacional integrador, per compartir sobirania, llengua i benestar, ben lluny de l’ADN d’una Espanya autoritària, nacionalista i incompatible amb el respecte a la diversitat. Llavors, entre partits i entre entitats no hi havia tantes notes dissonants. Per això, dissabte, ni que sigui dissimulant unitat, hem de materialitzar la il·lusió en determinació. Però per sortir-nos-en cal unitat i diàleg.

tracking