La llengua, un deure

Triple oficialitat: català, occità i espanyol. Una nació és un espai de comunicació diu Josep Gifreu. Si és cert que el català va guanyant presència en espais comunicatius, no ho és menys, de cert, que els parlants de l’àrea lingüística catalana, si bé l’entenen en gairebé més d’un 90%, a l’hora d’usar-lo els percentatges baixen un 30%, segons el llibre Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. Que una llengua és una eina de comunicació és innegable, però també és patrimoni, i quan una llengua com la catalana viu l’hegemonia d’altres, com l’espanyol, el francès i l’italià, llavors ha d’aplicar tot de polítiques perquè els parlants tinguin consciència lingüística per tal de servir-se’n, d’aquesta llengua que viu en franc procés de minorització.

Per això és que els mitjans hi juguen un paper tan destacadament important, en l’aprenentatge d’una llengua; en el nostre cas, també de cara a aquells molts que arriben i que han de tenir consciència que és de la catalana, de la llengua de què han de servir-se.

Actituds com aquesta ens obliguen a aplicar tot de polítiques per tal de normalitzar-ne l’ús. També entre els autòctons: encara! Polítiques valentes que serveixin perquè el català que es parla deixi de ser una llengua residual, i perquè un editorial d’Els Marges no hagi de tornar a alertar que “el català es troba a hores d’ara sotmès a un procés d’erosió formal i de defecció funcional més accentuat que mai”. De minorització incessant, en definitiva. Alhora que denuncia “la degradació dels models de llengua que propicien cada cop més tot de subprogrames alienants emesos per la ràdio i per la televisió públiques”.

Competència i normalitat d’ús: com en un país normal. La llengua ha de ser un deure, perquè si la posem com un dret, ja sabem que als drets tothom pot lliurement renunciar-hi. Altrament, urgeix d’aplicar, fins a les últimes conseqüències, els instruments legals de què disposem: la Llei de política lingüística, i fer com fa la de Trànsit i seguretat vial quan passem dels límits permesos o quan conduïm amb el mòbil en una mà. Aquesta és recaptatòria, de llei, oi? Sí: si et cacen, multa! I si fem semblantment, doncs, amb la llei de llengua? Ja ho diu Pla, que la gent vol bastó.