Inquietud: neguit i interès

Presentem a Lleida La inquietud, un dietari dels anys 2018-2019 de Lourdes Toledo, obra guanyadora de la 37a edició del Premi d’assaig Josep Vallverdú, que convoquen conjuntament Paeria i IEI, i que edita, a l’Argent viu d’assaig, Pagès editors. S’hi estrena, l’autora, en el catàleg de Pagès editors, però no és nova en el gènere: Amèrica endins, del 2019, i també Premi d’Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta, el precedeix. Si Amèrica endins és el dietari de l’anada, d’una estada de tres anys a Nou Mèxic, La inquietud és el del retorn.

Inquietud perquè en tornar no t’ho trobes tot tal i com ho vas deixar; inquietud en la doble accepció de qui està neguitós, però també per l’interès en qüestions morals, intel·lectuals o artístiques. I és d’aquest binomi de neguit i d’interès, de reflexions vitals i literàries de què tracta aquest llibre. ¿I un dietari en una col·lecció d’assaig, es pot preguntar algú? Sí, si prenem l’assaig en la seva accepció més elàstica, entenent que no té perquè estrenar un tema nou.

És la literatura de les idees: la de no ficció en prosa. L’arquitectura d’aquest dietari la dibuixen un conjunt de proses d’extensió desigual en estructura cronològica d’un any a l’altre: pre-pandèmia. I Lourdes Toledo no ens hi explica intimitat.

Hi ha escrits que tracten temes i vivències de la seva privacitat; però no de la seva intimitat. I el dietari li és un bon instrument perquè la llibertat que permet aquesta modalitat del Jo li és còmoda i útil per escriure reflexions sense cap cotilla de temàtica ni de forma. Els llibres són un dels seus temes predilectes i destaquen les entrades en les quals hi ha presència d’escriptors que l’autora més admira com a creadors.

Hi veiem una Lourdes Toledo crítica literària que es troba per damunt de la crítica literària estricta. Deia Josep M. Castellet que la interpretació dels llibres és l’origen d’una obra que defineix una concepció pròpia del món. I és que darrere de cada anotació hi ha un gran bagatge de lectures i de reflexions. I ciutats: París i Marsella. I València. I la dona, les dones i els rols. Desgranant amb pausa les seves reflexions, amb fina ironia, l’autora fa seu el Proust de Saint-Beuve: allò que la intel·ligència ens torna amb el nom de passat no és el passat. Una Inquietud que imanta.