La grandesa de Viladot

En l’escrit d’aquest mateix espai de l’11 de novembre passat amb el títol “Viladot, sobretot” reivindicava que al costat dels centenaris del naixement de Fuster i de Ferrater es comptés amb el de Guillem Viladot, justament perquè de tots tres, en Guillem –i faig meves les paraules del Dr. Molas quan vam treballar l’edició dels Objectes de companyia–, “per una sèrie de raons, malgrat el gruix de l’obra publicada i la bibliografia que ha generat, és un escriptor poc conegut. O, almenys, mal conegut. Tota la seva activitat, l’ha desenrotllada fora del circuit barceloní i fora, doncs, dels grans centres de decisió”. Cert. Ara bé, “gràcies a aquesta ‘extra-territorialitat’ Viladot va poder realitzar tota la seva aventura literària amb absoluta llibertat, és a dir, sense la pressió molt sovint aclaparadora dels grups hegemònics i, al capdavall, d’una imatge pública articulada, que, si bé permet una ràpida recepció, la condiciona substancialment”. No hi ha adscripcions territorials per a la literatura: només pertany a la llengua en què és escrita. Per bé que sí que és cert que la proximitat fa que et sentis més teus els qui tens més a prop, d’escriptors. A Menorca se la senten seva, Maite Salord; a Girona, Bertrana, Nadal o Comadira. Per això no pot sobtar ningú que des de les Terres de Lleida s’entoni el lament per haver-lo relegat a l’oblit de l’oficialitat, el centenari de Viladot, tot i la solidesa de l’obra i la grandesa de l’home que la va fer possible, sobretot quan des del Patronat de la Fundació, del qual el Govern de la Generalitat forma part, havíem anat articulant que la celebració hauria de servir perquè l’obra –poesia, en tota la seva varietat de formes, novel·la, contes i el periodisme, meitat literari, meitat d’opinió– es fes referent de lectors, de crítics i de traductors, i motiu d’estudi acadèmic. “Si algú predica simetries nacionals,/blasfema” diu un seu vers. Ai, las! Ara que ja hi som, a l’Any Viladot, les institucions i les editorials que el tenim en catàleg donem-hi el tomb i que sigui Govern qui s’hi sumi, a tota la programació per aconseguir els objectius proposats. El que cal és que Guillem Viladot sigui llegit i rellegit i, els Objectes de companyia, coneguts. I que no es perdi la Memòria de Riella.