Fuster & Gelonch

Celebrem, enguany, el centenari del naixement de Joan Fuster, l’assagista més reconegut de la segona meitat del segle XX, que se situa en la tradició dels moralistes i reformadors francesos, de Montaigne als enciclopedistes, amb Voltaire al capdavant. Fuster, com a actitud i com a doctrina, fa seu el criticisme escèptic i, alhora que s’interessa per qüestions ideològiques o morals, ho fa, també, per la cultura i per l’art en tots els seus llenguatges. I si hi ha un títol imprescindible dels molts de Fuster, faig meu El descrèdit de la realitat, que coincideix, en l’arrencada, amb un dels darrers d’Antoni Gelonch, Mirar el Renaixement, temps de canvis, noves esperances, donat a l’estampa per Viena Edicions. Tots dos autors ens expliquen com, sense acotacions temporals precises, cap al segle XIV comença una nova vida, amb un detall important, i és que la realitat, per a l’home del Renaixement, és una realitat intranscendent i d’això n’ha de fer virtut. Així com Fuster focalitza aquesta seva realitat desacreditada en l’art de la pintura, el passeig pel Renaixement d’Antoni Gelonch, amb una arquitectura capitular, obre el zoom cap a l’humanisme i ens porta, marcant temps i espais, cap al Renaixement artístic, cap a l’arquitectònic, cap al literari i el musical i cap al científic i el tècnic després d’un emmarcament general del moviment. També cap al religiós. Llegim com el sobrenatural s’aparta. Com l’home desplaça Déu, si no del tot ni de tota la seva concepció del món, almenys del seu centre: l’antropocentrisme s’instal·la. I és que, a partir del Renaixement, la civilització europea és, potser, l’única civilització laica, o una de les poques civilitzacions laiques, que recorda la història. L’home del Renaixement, l’artista del Renaixement, podrà ser molt religiós, però la seva actitud respecte a l’art ja se n’ha desprès, d’enllaços amb la fe. L’artista del Renaixement ja no pinta el que “creu”, pinta el que “veu”: copia del natural. Apareix la descoberta de la realitat, d’una realitat assequible només pels sentits. I en aquesta realitat descoberta, Antoni Gelonch ens presenta les societats, renaixentistes, i l’home, del Renaixement. Un passeig tan ben documentat com apassionant que convida a passar-hi a través. Hi trobarem simetria, proporció i harmonia.