El vuitè nan

El títol d’aquest escrit el manllevo al darrer títol de Josep Vallverdú per a La Galera. Una història d’èxit, la del professor Vallverdú amb l’editorial del Grup Enciclopèdia, que comença l’any 1969 arran del Premi Folch i Torres, l’any abans, a Rovelló, un dels clàssics de la literatura infantil i juvenil catalana: vint-i-set edicions a més a més de la producció d’una sèrie de dibuixos animats. I és que aquesta seva tasca d’escriure per a infants i joves, llibres aquests seus que es deixen llegir igualment per un públic ja no tant o no gens jove, Vallverdú l’encarrilava com un servei a la cultura.

Però per entendre què vol dir quan parla de “voluntat de servei a la cultura catalana” ens hem de situar als anys seixanta del segle passat. Confessa en públic i en privat la satisfacció que li produeix tenir aquests dots per a aquests tipus de relats. No podem no tenir present que és a finals del XIX quan es produeix la solidificació de la família patriarcal alfabetitzada.

“Dickens, ens diu Vallverdú, ens ha deixat una mostra acolorida de quina era la sort dels nens deixats de la mà de Déu.” I si doncs calia aprendre a llegir i escriure, en el nostre cas calia aprendre a llegir i escriure en la llengua del país. La meva és d’aquelles generacions que hi vam créixer, amb Vallverdú: amb En Roc drapaire, amb L’home dels gats, amb Bernat i els bandolers, amb Un cavall contra Roma, Tres xacals a la ciutat o amb Els inventors dels fantasmes, i amb moltes edicions de Rovelló. Més de seixanta títols amb La Galera, que, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs, edita la celebradíssima Biblioteca Vallverdú: una joia! Sortia llavors a llibre per any, d’aquesta literatura per a joves; de fet, tal i com fa ara amb poesia.

Des d’aquells primers Poemes del gos a De signe cranc, i als Bestiolari; d’Argila a Ronda de boires i d’Ull nu a Pa de forment, en segell de Pagès Editors. Aquest Sant Jordi, Josep Vallverdú, acompanyat per Sònia González (Cuchu) en les il·lustracions, es retroba amb el públic jove amb una lectura altra que la clàssica del conte de la Blancaneu dels germans Grimm. I si en lloc de set, de nans, fossin vuit? Una història per als joves que els grans també volem llegir. Per què? Doncs perquè és d’una nova versió de què es tracta. Sorprenent!