Vallverdú, on tour

Dimarts, Girona. I per al Pòrtic de sant Jordi al Palau de la Generalitat, el president i la consellera de Cultura van convidar Josep Vallverdú i Nadia Ghulam, escriptora afganesa establerta a Catalunya, que va explicar la duresa de l’experiència d’haver de fugir del propi país, i va fer referència, en presència del cònsol d’Ucraïna a Catalunya, als ucraïnesos. Va ser, la seva, una intervenció sentida i sincera. Josep Vallverdú, amb novetat bibliogràfica, a més de les que ja estan a punt, El vuitè nan, una versió de Blancaneu per a La Galera, deia que si bé és cert que anem recuperant-ne la normalitat, de la celebració del dia del llibre, no ho és menys, de cert, que no podem oblidar els interrogants que tenim oberts a l’horitzó: es referia a la llengua, lamentant-se de com ens n’inquieta el rumb. Demanava que som els parlants els qui hem d’incrementar-ne l’ús social tot servir-nos-en extensivament. Tanta amenaça i tanta denúncia, deia, “no pas perquè aquells que ens l’amenacen i la denuncien aspirin a més castellà, sinó perquè volen menys català”. Va acabar el seu parlament coincidint amb Nadia Gulham demanant, amb un clam clar i valent, la pau. Gran ovació. El sector editorial hi era present, i el PEN i Òmnium, però el professor Vallverdú estava feliçment acompanyat pel paer en cap de la ciutat de Lleida, pel president de la Diputació i pel delegat del govern, i, amb ells, es va sentir acomboiat per les Terres de Lleida en tot el seu abast. Va ser un acte sobri i elegant, d’aquells que en guardes record. I fent una aturada el dia de sant Jordi, l’endemà tocava l’Aplec literari del Castell del Remei, el Tast, en la seva quarta edició. L’aigua n’era el tema. I al costat dels de “l’home de Lleida”, els versos d’Amat Baró, Eduard Batlle, Ramon Cardona, Montse Gort, Anton Not, Joan Rovira, Josep M. Sala-Valldaura, Eduard Sanahuja, Jaume Suau i Alex Susanna ens van fer viure l’instant. El Tast té l’encert i la gràcia que no juga amb l’efímer, sinó que amb la publicació aposta per la perdurabilitat i n’aplega el conjunt, dels poemes, en el doble llenguatge de la plàstica i de l’alfabet. Una setmana, per al professor Vallverdú, plena d’emocions. Íntima, alguna. Però encara li queda l’Hort poètic per tornar a fer-se escoltar en vers. Dissabte, a Bellvís.