L'estiu que comença

Al santoral, sant Lluís ho marca, que l’estiu comença, i sant Joan, amb la revetlla, que en haver fet el tomb de l’any torna, perenne, n’és el tret de sortida definitiu. Però el títol d’aquest escrit el manllevo al llibre de Sílvia Soler, amb el qual vaig pensar l’altre dia en tenir a les mans al Vilosell Mar d’estiu de Rafel Nadal, una Joie de vivre. Una història senzilla, aquest estiu que comença. Una novel·la on no passen moltes coses, alhora que hi passa tot: la vida. La història de dues famílies, els Reig i els Balart, o més aviat de la Júlia i de l’Andreu, els primers fills de totes dues famílies a qui acompanyarem al llarg de 50 anys de la seva vida. I durant aquestes 5 dècades, com a lectors viurem amb ells situacions que qualsevol de nosaltres podríem viure: la pèrdua d’un familiar, el primer amor, el naixement dels fills, parelles que es fan i parelles que es desfan, i tot això en un poble imaginat, Sorrals, i en una casa a la platja amb un jardí de magnòlies i gessamins, que any rere any apareix per estrènyer el vincle entre totes dues famílies per difícils que siguin el temps i les experiències. I un brindis que es repeteix cada any per celebrar l’aniversari de la Júlia i l’estiu que comença amb la revetlla i que nosaltres avui també farem, sense petards, només “cebetes”, per fer veure què, però amb cava fred i coca dolça. I la playlist d’en Jan. Una novel·la que ens commou i ens emociona. La màgia d’aquesta història rau, potser, en el fet que no hi ha grans esdeveniments, però, en canvi, reflecteix de forma plàcida l’inexorable pas del temps. Descriu un món de relacions humanes, de perfils psicològics, de sentiments. Amb un paper predominant d’una estructura: la família. Un nit d’estiu en un jardí, una taula parada i els comensals que s’hi retroben mentre les seves vides van avançant com el curs d’un riu. I la tragèdia com a contrapès de la balança. Ja deia Gide que la literatura feliç no té història. La tragèdia arriba fins i tot en el moment de més placidesa de la vida. I la mar com una gran metàfora: la contemplem i la gaudim calmada, però a la ratlla de l’horitzó pot arrencar la tempesta. L’estiu que comença és per gaudir-lo, perquè ni que l’hàgim llegit, cada relectura és nova. Com cada estiu, que sempre és nou. Perquè és un altre.