CAFÈ DELS OMESOS
Josep Vallverdú en fa 99
De signe cranc s’intitula un seu poemari de la factoria Pagès editors. Cranc, perquè el 9 de juliol, dissabte, en fa 99. “Què divertit, em deia dilluns, farem festa grossa”! I l’any vinent en farà 10 que des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs vaig comissariar el que, manllevant el títol de Vinyoli, vam anomenar “Passeig d’aniversari Josep Vallverdú”, amb motiu dels seus 90. Un passeig que va recórrer, al llarg de l’any, tots els Països Catalans i Andorra, i en cadascun dels llocs triats, un cada mes, hi tractàvem un vessant de Vallverdú: home de factura polièdrica. “Ens salvem pels mots” diu. “Fou el llenguatge un dels meus àmbits grats, ja de ben petit.
A casa, d’infant, llegia abassegadorament. I alhora, sorgia en mi un impuls de crear literàriament”. Un impuls, aquest, que no s’ha aturat mai. Perquè a les portes del centenari, els títols nous que estan a punt d’aparèixer no són ni un, ni dos, ni tres, a més del Vuitè nan de La Galera, que va sortir per sant Jordi. A la tardor, Vallverdú sorprendrà, també editorialment parlant; a més d’altres títols que parlaran d’ell, amb ell i sobre ell. Ningú no pot negar la capacitat de treball del professor Vallverdú.
Quan érem a l’Institut de Les Borges Blanques, les seves classes eren sempre a primera hora perquè en acabar pogués marxar cap a Puiggròs a traduir o a escriure. El seu, un corpus literari que arrenca amb la narrativa juvenil i les traduccions, alhora que van prenent molta força els llibres personals, gènere, aquest testimonial, que conrea en tota la seva diversitat de registres. D’aquests, també a punt un nou llibre que imantarà el lector. Vallverdú, articulista envejat, conrea la digressió com Sterne, Gaziel i Pla: amb elegància, ironia i bona dosi d’efectivitat. Medalla d’Or del Govern de Catalunya, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Doctor Honoris Causa per la UdL, Creu de sant Jordi, Fill Predilecte de la Ciutat de Lleida i adoptiu de L’Espluga de Francolí i de Balaguer, enemic d’efusions, contingut, individualista al servei de la col·lectivitat, solitari però no gens insolidari, la seva trajectòria s’ha anat construint lluny de focs d’artifici i només dominada pel testimoni d’una fidelitat rigorosa al país. Dissabte celebrarem que té, diu, “prou anys per veure dècades com si instants fossin”!