Política vol dir diàleg

L’organització territorial de l’Estat espanyol, que no vol dir altra cosa que el poder polític, és el que a Catalunya ens ha fet arribar fins aquí de decebuts i de desencoratjats. Arran de la Constitució del 78 es crea l’Estat autonòmic, el qual, fins que no es va generalitzar, en el que hem convingut d’anomenar cafè per a tothom, anava a dues velocitats. Mai no ha estat un Estat federal, per molt que es volgués fer veure.

Quines han estat les limitacions? Absència d’una cambra territorial operativa, el Senat, i d’un sistema de finançament just. Catalunya ha intentat superar aquesta situació asfixiant amb un nou Estatut, votat, recorregut i mutilat; i, si al desgast que ha suposat, hi sumem la falta de recursos per raó d’un mal sistema de finançament, no sobta que la temperatura de desconcert de bona part dels catalans respecte a l’Estat augmenti considerablement. Ara ja fa anys que Catalunya diu prou.

Prou però encara, i de moment, només hi ha dues sortides a aquesta situació: o federalisme (reforma del Senat i del sistema de finançament) o autodeterminació. Per a la política d’estat, tan il·lusòria l’una com l’altra. Per a una majoria important de catalans, l’autodeterminació és l’objectiu.

Perquè, si deixéssim les coses tal com estan, la situació ens portaria a la frustració i a l’enfrontament. Però, arribats fins aquí, no pot ser l’independentisme, tot ell, no vagi unit a la taula de negociació amb el govern de Pedro Sánchez. Quina política és aquesta que es nega al diàleg? De debò que després de tot el que ha passat volem autodeterminar-nos sense parlar amb l’Estat? Si l’independentisme no hi és en tota la seva pluralitat de govern, viurem altra vegada un punt d’inflexió en la vida política i civil catalana.

Per això cal que totes les forces polítiques, de tradició democràtica i d’obediència catalana, en la defensa dels interessos de Catalunya, sàpiguen qui és l’adversari, i que, entre elles, estrafent el poeta, es vulguin “un tot, sabent-se solidàries”. Ara ja no ens podem perdre en atrabiliaris estirabots d’hipocondríacs. Ens cal unitat.

Els embats de l’Estat no ens guanyem sense unitat. Però, oi que hi estem disposats a mantenir coratge per a la llibertat? Doncs aparquem-la d’una vegada la política de vol gallinaci i fem-la amb sentit d’estat.