CAFÈ DELS OMESOS
Vetllar escriptors i obra
És cert que la literatura, en tots els seus gèneres, hi té una nòmina important de títols i d’autors, en el catàleg de publicacions del sector editorial de les terres de Lleida, la voluntat del qual és no només d’editar novetats d’aquests escriptors que ens sentim més nostres, sinó també de reeditar-ne. Una política editorial més que lloable, la de la reedició, atenent la gran quantitat de novetats que viu el món del llibre. I és per raó d’omplir un buit d’una novel·la que calia posar a l’abast dels lectors que va aparèixer una nova edició de La Cendra de Guillem Viladot en segell de Fonoll.
Però no només. La celebració del centenari, de l’escriptor agramuntí, ens ha portat també novetats celebradíssimes, com l’edició de Cantates, fugues i colls de la baralla en segell de Pagès Editors i també de la Càtedra Màrius Torres de la UdL en coedició amb Pagès, L’epistolari Vallverdú-Viladot editat pel professor Joan Ramon Veny. I Comanegra s’hi suma, a les novetats, amb Somni d’un apotecari d’estiu, que prologa Joan Todó.
És ben cert que la descomposició del llenguatge, amb què tant va gaudir en Guillem, ha fet que tota la seva poesia objectual i tots els seus objectes de companyia siguin per al públic en general més atractius, perquè demanen menys esforç i entren més fàcilment, que no pas tota la seva producció amb el llenguatge de l’alfabet. Però no podem oblidar que Guillem Viladot té un corpus bibliogràfic tan important que sense els seus llibres més personals i fins a tota la seva poesia completa no s’entén l’objet trouvé. És per això, doncs, que cal que tot el seu conjunt d’obra sigui viu per a nous lectors, i que el tinguin a l’abast, i perquè Viladot i molts escriptors de la seva generació deixin de ser escriptors mal coneguts, més enllà d’aquests seus verals –per molt que nosaltres ens els puguem sentir més nostres, tot i que no hi ha adscripcions territorials per a la literatura perquè pertany només a la llengua en què és escrita–, i que també més enllà d’aquest enguany del centenari editorials, universitats, mitjans i institucions vetllin perquè la seva obra sigui ressenyada, motiu d’estudi acadèmic i traduïda. Però, sobretot, llegida i rellegida. Que aquestes commemoracions siguin una aposta per la perdurabilitat: una lluita contra l’oblit.