Volem lliure l'exili

Penso, en escriure aquestes ratlles, en aquells que, per haver posat urnes aquell 1r d’octubre, van haver de viure presó i en aquells que encara viuen exili. ¿Què deu sentir una persona que, sabent-se sense culpa, la priven de llibertat? Diu Carles Riba, estrafent-lo, que no hi ha inútil cap esperit si creix lliure en la seva virtut, i que per poder esdevenir el que volien llurs deus, en la forma viva del que eren ja des de l’arrel de llurs morts, consentissin a fer-se, els homes, ells diversos, iguals en les armes i persuadits per la llei, ells que se les dicten, les lleis. I que a la força més forta que estreny o que inunda, hi hem d’oposar la raó. És llavors quan, amb un potent vocatiu, exclama, “homes que vau mesurar i acomplir accions més que humanes per merèixer l’orgull d’ésser i de dir-vos humans, jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il·lustres. Sé que no fórem fets per a un destí bestial”. Riba valorava la intel·ligència, aquella que condueix les accions, aquella que evita bestialitats i que ens fa créixer lliures en la nostra virtut. Però no tothom n’és dotat, d’intel·ligència; ni tots els homes hi creixen, de lliures, en la seva virtut. N’hi ha amb ànima d’esclau. D’altres, acusen per amagar les pròpies febleses. A d’altres, l’enveja no els deixa viure i trunquen que d’altres creixin lliures per raó de les seves virtuts, conviccions i responsabilitats. Perquè qualsevol responsabilitat és una voluntat de servei ¿I com la combatem l’arrogància dels qui se serveixen de la moral del poder, aquella que es pensa que el poder vol dir el dret? Doncs amb la més noble intel·ligència i amb coratge, que és la ballesta amb què la consciència de la rectitud combat la maldat. Sèneca aconsella al seu caríssim Paulí: “Separa’t de la turba vulgar. Pensa quants tràngols has passat, quantes tempestes privades has sostingut, quantes de públiques te n’has provocat. La teva virtut és palesada en proves treballoses i inquietes. La major part de la teva vida, i certament la millor, ha estat donada a la res pública: pren-te una mica de temps per a tu mateix. Ocupacions trobaràs més grans encara que les que fins aquí esforçadament exercires, i en les quals, reposat i segur, podràs esmerçar-te”. Potser. Però primer, nosaltres, tots, volem lliure l’exili.