Viladot diu de Vallverdú

L’any 68, Guillem Viladot respon una carta d’Antoni Bové, president llavors de l’Ateneu de Balaguer, que el convida, al costat de Josep Vallverdú, a participar en un cicle conferències en homenatge a Pompeu Fabra. Viladot, agraït, respon que li sembla un gran encert que haguessin pensat en Vallverdú perquè “és l’intel·lectual més ben preparat de les nostres comarques, i un dels pocs que per mèrits propis pot formar a la primera fila de la intel·lectualitat del Principat. La seva acció i la seva producció en són unes mostres ben paleses”. Fa una distinció interessant entre els professionals de la cultura i els aficionats i diu: “Són molts els aficionats a les nostres lletres, però cal –ja és hora!– que diferenciem, adequadament, la persona que és un professional de la cultura –tant exercida per la força de viure’n com pel prestigi de l’obra personal– de la persona merament aficionada.” I després d’una reflexió sobre com aquest país ho ha necessitat tot en moment crítics, diu: “Però ara, per tal de poder bastir les parts més aprofundides i delicades de la nostra cultura, cal comptar especialment amb les persones que, per la seva formació universitària, la seva dedicació i pels seus resultats, esdevenen autèntics professionals.” Insisteix que cal professionalitzar-la, la cultura, que per a ell vol dir posar-la en mans de persones formades i que s’hi dediquin especialment. “Que un dentista sigui un formidable fotògraf o que un apotecari sigui un narrador apreciable és certament interessant, però ni l’un ni l’altre són professionals de la cultura, sinó que incideixen marginalment enriquint-la.” Parla de Ton Sirera i parla d’ell. “L’autèntic professional és aquella persona que, a més d’enriquir-la, disposa de coneixements per a planificar-la i fer-la arribar allà on calgui.” Per a ell, l’autèntica naturalesa de la professionalitat rau en “el poder fer, saber fer i voler fer de la cultura una eina de treball en funció del poble.” El professional és el que sap allò que en un moment donat s’ha de fer i com cal fer-ho. “En Vallverdú és un autèntic professional”, sentencia l’amic. Per totes aquestes raons, conclou, “m’heu de permetre que jo m’excusi de no participar com a conferenciant en l’homenatge a Fabra”. Aquella tardor, Vallverdú feia la conferència.