Els 90 de Rosa Fabregat

Filla predilecta de Cervera, Creu de Sant Jordi, Medalla al mèrit cultural, reconeixements molts de Llorenç del Penedès, d’on tants anys va ser farmacèutica, entre tot d’altres premis i més que merescuts reconeixements, en tot el conjunt d’obra de Rosa Fabregat s’entrecreuen múltiples influències pròpies d’una dona d’una enorme avidesa intel·lectual, la força de la personalitat de la qual les fon totes en un cant de noble bellesa. Per això és que la riquesa del seu corpus literari, plena d’inquietud, té una forta ressonància entre creadors de generacions posteriors, per la qual cosa, a més a més del seu valor intrínsec, constitueix un ferment d’extraordinària eficàcia. Perquè la seva obra no comença i s’acaba en ella mateixa només amb la voluntat de jugar amb el llenguatge, sinó que és l’expressió d’un procés de recerca, una perfecta síntesi de forma i de sentit. I des dels anys cinquanta, quan s’estrena amb Estelles, que és quan decideix d’experimentar les seves vivències a través del llenguatge per tal de fer-les literàries, fins als dos volums de poesia completa, que l’Institut d’Estudis Ilerdencs coedita amb Pagès Editors, tota la seva obra és una lluita per fer reflexionar el lector. Fer-lo pensar. I sempre des de l’ètica. O no ens hi obliga, La capellana, a pensar? Rosa Fabregat sap fer-se llegir perquè tant en prosa com en vers sempre té alguna cosa amb què commoure’l, el lector. Ara, amb motiu dels seus 90, com que volem que la seva obra sigui viva per a nous lectors, i que la tinguin a l’abast, el nostre deure cap a ella és de fer que aquest seu corpus literari, creat fora del circuit barceloní, i, per tant, lluny dels grans centres de decisió, que ha fet que Rosa Fabregat sigui no una escriptora desconeguda, però potser sí que mal coneguda, per molt que nosaltres ens la puguem sentir més nostra que gironins o menorquins, hem de lluitar perquè la seva sigui una obra llegida, estudiada, reeditada i traduïda. Aquest objectiu és el que ha de ser per a ella regal d’aniversari. Aquest és l’objectiu d’aquest nostre més que merescut reconeixement a aquest conjunt d’obra i a l’autora que l’ha fet possible. Rosa Fabregat, una vida feta d’una feliç síntesi d’art i ciència. I que sigui per molts anys.