Espais dels Estats

La idea segons la qual sentim en possessió “la terra” entesa en el sentit de poble, de país, no és aliena a la identificació de poble-nació-estat-frontera, segons destaca Joan Francesc Mira. I és de paisatge, país, pàtria de què parla Ignasi Aldomà. És cert que tot grup ètnic està definit per l’existència d’un límit, d’una frontera? I ho és, també, que el manteniment d’aquest límit és crucial per a l’existència del grup? Si hi convenim, hem d’acceptar que aquests límits poden ser de qualsevol tipus, i que molt sovint són, sobretot, de caràcter social i cultural, sigui quin sigui el seu contingut, i que és per això que són límits molt permeables i susceptibles d’alteració. Una alteració i una permeabilitat que es perden amb la identificació del límit d’identitat bàsica amb la frontera lineal del territori, que és tant com dir amb l’assoliment de l’Estat contemporani. Per això, els qui com Dahrendorf aposten pel model clàssic d’Estat potser obliden que és l’Estat, més que no pas la nació cultural, qui ha portat els límits de la “tribu” a la seva forma suprema, la més dura, la més rígida i la més intocable: la forma del mapa i de la frontera. Per això la crítica de l’Estat sobirà com a forma suprema i última d’organitzar-se, les societats, ha de ser de crítica de la territorialitat patrimonial i crítica de la sacralitat de la frontera, o no serà mai una crítica substancial. Altrament, continuarem veient el món, i la part del món que és Europa, no format per pobles i cultures, sinó dividit en taques de colors, ratlles i mapes. I la vella geografia política, i torno a Mira, continuarà estant per damunt de la geografia cultural i humana. ¿Què significa, si no, la suposada desaparició de les fronteres, és a dir, la supressió dels punts de vigilància policial, quan la imatge d’aquestes mateixes fronteres és més present que mai? ¿I què vol dir que la consciència dels límits s’afebleix en el camp econòmic i administratiu si es reforça, paradoxalment, en el simbòlic i moral? No cedeixen mai, els Estats. Mai. I ara que ja portem un any de guerra, a Europa, és lícit de preguntar-se si el nomos europeu encara es va construint d’acord amb principis que el vinculem a ordres jeràrquics. A geografies fixes. Encara?.