Ells i nosaltres

Molt camí recorregut. Però molt camí per recórrer, encara, perquè el binomi amb què encapçalo aquest escrit respongui al just equilibri de la balança en pla d’igualtat. L’editor Olivier Orban, amb la idea d’escriure un diàleg sobre els homes i les dones, edita una conversa que van mantenir, a petició seva, Françoise Giroud i Bernard-Henri Lévy.

Ella li demana si li agraden les dones i, ell, que respon amb una pregunta, li diu: “I a tu, Françoise, t’agraden els homes?” “M’encanten, amb aquests peuassos i les seves petites flaqueses.” “I a mi –respon ell– amb els seus grans ideals i les seves comèdies encantadores.” Les dones ens hem emancipat. “Però encara que assistíssim a l’aparició d’una dona nova –diu Lévy a Giroud– més lliure, més igual, més tot el que vulguis, no veig per què s’hauria de traduir en un resultat catastròfic per als homes. Hauria de ser tot el contrari.

Més aviat seria una bona notícia”. I arriba la gran resposta d’ella: “Per als homes que estimen realment les dones, jo també ho crec. Acabat el temps de les dones decoratives o de les serventes astutes, tenen al davant unes dones que resulten més interessants de seduir i de retenir, de les quals, si ve a tomb, se senten orgullosos; dones amb qui, en tot cas, senten que «encaixen».

Però l’home que estima les dones no pertany a l’espècie més estesa.” I el raonament d’ella segueix tocant el moll de l’os. “¿Quants homes dubten d’ells mateixos i estan desestabilitzats per la independència que dona l’autonomia econòmica? ¿Quants n’hi ha que tenen por de les dones, simplement, por i pànic, d’ençà que creuen veure un tret de superioritat en una dona? Se senten amenaçats en la seva virilitat, i això els pot fer tornar dolents.” I ell li amolla: “Hi estic d’acord. Llevat que no entenc per què t’entestes a mesclar-hi l’autonomia econòmica.” “Doncs perquè és la clau de tot –diu Giroud–.

En tot cas, la de la independència.” Ha de passar més temps, més temps encara, perquè les estructures mentals canviïn? Lluny de qualsevol “isme rancuniós”, em vull entre les qui ens sabem amb una nova consciència i segures de nosaltres mateixes. Prou quotes. Nosaltres hi som per competir. Pel que valem. El feminisme, diu Angela Davis, és la idea radical que les dones som persones. Pam!