Històries d'alcalde

De les campanyes, els debats entre candidats és el que trobo més interessant. Contrastar programes. M’agradaria que al meu poble totes tres candidates ens l’oferissin. De moment per avui tenim proposta interessant: la presentació del llibre del conseller Joaquim Nadal, el títol del qual manllevo per a aquest escrit. No és novetat editorial, però serà un llibre etern. Donat a l’estampa per Editorial Gavarres l’any 2019, i inclòs dins la celebrada col·lecció “El caliu de la memòria”, l’autor ens hi presenta seixanta-dues històries que són memòria sense ser memòries, amb una arquitectura capitular que abasta, des d’una majoria primera en les eleccions del 1979, cinc majories absolutes consecutives a través de les quals descobrim l’alcalde i tot el seu conjunt d’obra, que han fet de Girona una ciutat marcada per una personalitat admirable. Històries d’alcalde recull, i el llibre es deixa llegir com si d’un manual es tractés, els vint-i-tres d’anys de l’alcalde Nadal a la plaça del Vi: de l’abril del 1979 al gener del 2002. La petjada inesborrable de l’autor que estima l’obra, que diria el poeta. Si Aristòtil el vol intel·ligent i culte, el governant, i Maquiavel diu que també ha de ser astut i orgullós, l’alcalde Nadal, d’una impetuositat perfectament controlada i d’una ironia sempre tan ben administrada, esbossa una acció de govern que entronca amb els ajuntaments d’abans de la guerra, i, com que vol de la seva una ciutat referent, busca models al món; ell, que l’any 1970, amb poc més de vint anys, exerceix docència a la Universitat de Liverpool, per on ja havien passat Ferran Soldevila, Jordi Carbonell, Josep Fontana o Joaquim Molas, entre altres. “Em sembla indubtable, escriu Ferran Soldevila a Hores angleses, que difícilment coneixerà el seu poble qui no conegui altre poble que el seu.” En ell, en Joaquim Nadal, una de les plomes més sòlides de la literatura catalana en el seu gènere, el dels llibres personals, descobrim, també, a través d’aquestes històries, un home d’ofici, en l’alcalde, que nit i dia voltava la ciutat amb una llibreta on anotava les anomalies per atendre. Un alcalde ambiciós de projectes i de model de ciutat, amb la filosofia de prioritzar la quotidianitat, d’on en surt, com diu Margaret Atwood que in the end, we’ll all become stories.