Diumenge votem

El resultat de les urnes conformarà plens municipals: governs i oposicions, dipositaris, uns i altres, de la voluntat i de la representació popular. Cadascú està pendent dels partits que en el seu poble o en la seva ciutat hi presenten candidatura. En el meu, l’alcaldia serà per a una dona, perquè les tres formacions per escollir són encapçalades per dones. I m’agradaria de poder creure que hi són no perquè siguin dones, sinó perquè cada partit ha considerat que aquella és la persona idònia per a dirigir el govern municipal. Hi haurà govern i hi haurà oposició, i no és menor, perquè per fer d’oposició se n’ha de saber, s’ha de saber quines són les tendències majoritàries de l’opinió. Elecció rere elecció sempre em costa molt de creure que a la recta final d’una campanya encara hi hagi indecisos. No hem tingut, malauradament, el que dimarts vam veure per TV3, un debat de candidats. La confrontació de model de poble, de programa i d’idees em sembla molt més rigorosa que no pas l’enumeració de propostes negre sobre blanc. Ens haurem d’esperar als plens per veure i viure el debat polític, perquè aquesta legislatura que s’estrenarà al juny diria que a Torregrossa prometrà uns plens que tractaran la dimensió política dels problemes. Ara em miro programes i realment cada formació presenta, amb les seves propostes, la mateixa arquitectura sectorial, però continuem sense “model” de poble. Què tenim, més enllà de l’estima perquè és el nostre, perquè Torregrossa agradi als qui hi viuen i sigui un poble atractiu per als de fora? Si anem perdent serveis, comerç, restauració i petites empreses, què convida a quedar-s’hi o a establir-s’hi? A les acaballes d’aquest primer quart d’aquest nou segle la reflexió ja no és menor, perquè el debat entre poble o ciutat ja no és la placidesa de la comoditat si hi ha un dèficit de serveis. Tot i aquestes breus reflexions aquí reportades, no el canviaria pas per cap altre, aquest meu, de poble, que ha tingut governs des d’aquells primers ajuntaments democràtics que el van equipar, de llavors i fins avui, i d’altres que l’han espatllat amb conseqüències irreparables. Però per exigir als nostres dirigents, els ciutadans hem de ser els primers de voler-nos responsables, començant, diumenge, per anar a votar.