CAFÈ DELS OMESOS
Societat descompromesa
Ens fa notar Zygmunt Bauman que en el món aquest que ens ha tocat de viure, la cultura i, per tant, també les nostres realitats van lliscant cap a una condició líquida, de levitat, on pràcticament les coses pateixen un canvi continu de forma quan se les sotmet a una certa tensió. Per això és que en el context d’aquesta rabiosa actualitat, en el sentit periodístic del terme, la societat líquida podria esdevenir metàfora d’una etapa present inestable, desintegrada, indiferent i potser fins i tot descompromesa, amb referents qüestionats i fets de contrastos i ràbies, massa vegades insatisfets. I el nom de Voltaire, amb Candide, que retorna.
Però d’altres molts no volem aquest estat de liqüefacció i no volem aplaudir la indiferència davant la fluïdesa i la instantaneïtat, sinó defensar i treballar una societat sòlida, que impliqui la construcció de veus aglutinadores que se sàpiguen fortes no tant només per coincidències estètiques i ideològiques, sinó sobretot per l’atreviment de voler deixar-se impactar per l’alteritat, que deia Lévinas, fins a l’extrem de repensar el propi relat. Perquè si bé és cert que la modernitat ha construït grans solucions per als problemes socials, no ho és menys, de cert, que els grans relats van ser desmuntats per la postmodernitat, per això és que el pensament social i polític actual ha d’articular ideologia amb quotidianitat. Potser només així podrem salvar la creixent distància entre aquests grans problemes i el viure de cada dia.
Distància, aquesta, que provoca desinterès i manca de compromís, alhora que el pensament polític ha d’articular l’obligada mirada cosmopolita i universal amb l’arrelament nacional i local, perquè només si es contemplen totes dues dimensions potser aconseguirem de donar tot el seu abast al sentit de la responsabilitat que també ha de tenir el ciutadà, perquè ens cal per tenir governança d’un espai públic que necessita lideratges no que s’hagin de ratificar avui sí i demà també, sinó que tinguin dimensió relacional i capacitat de crear xarxes cooperatives, i actuar. Responsabilitat i autoritat. I actuar amb decisió, perquè quan un actua sense decidir vol dir que depèn d’algú altre.
En política no s’ha de voler fer veure que, perquè com deia Pla aquí no hi ha més cera que la que crema.