Política, llengua i ofici

Algú podria entendre que, en una visita hospitalària d’especialitat, posem per cas, oftalmològica, a l’hora de l’atenció al pacient, aquest es troba que qui l’atén és un podòleg, i no l’oftalmòleg, per exemple? No, oi? Com tampoc no es podria entendre que, en agafar transport públic d’autobús, també posem per cas, l’usuari percebi que el conductor no en sap, de conduir-lo. Denunciable, veritat? Podríem imaginar-nos, encara, un auditori ple a vessar i amb una simfònica preparada per a la primera nota i, adonar-se, músics i públic, que el director no en sap pas, de dirigir-la, l’orquestra? Esperpèntic i lamentable, o no? Llavors un sempre es preguntaria perquè el dit podòleg, un tal conductor o el suposat director serien tan gosats. Però algú es podria creure que un ambaixador, que és el cap de la missió diplomàtica permanent prop d’un govern estranger, no sàpiga la llengua del país al qual el seu govern el delega per a la seva representació? Com la farà aquesta missió encarregada? Tothom recorda el cas de Federico Trillo quan va ser designat ambaixador espanyol a Londres, tot i no saber anglès.

Ni s’entenia llavors ni s’entén ara, perquè si alguna cosa es demana per entrar al cos diplomàtic és domini d’idiomes, i, d’entre totes les llegües, l’anglès. Sembla ser que de la lectura del seu primer discurs, encara com va gosar llegir, tothom va passar vergonya. Com és possible, i més encara en un context com l’actual, menystenir, semblantment, la política exterior? Davant d’unes tals actuacions, quin respecte por tenir el PP per les delegacions catalanes? Ai! Aquesta manera de fer evidencia que no hi creu, en les relacions internacionals.

El cas Trillo passa per raó de la política. Sense formació diplomàtica va poder fer d’ambaixador, i en va ser en un país de la llengua del qual n’era absolutament desconeixedor. Hi ha polítics, doncs, que no saben res de la responsabilitat que se’ls confia, però a més a més tampoc no tenen competència lingüística en la pròpia llengua.

Ens ho podem imaginar de qualsevol altra responsabilitat que no sigui la política, això? Que potser no hi és eina d’ofici, la llengua, a la política? Compte diumenge, perquè Catalunya només ens té a nosaltres, per defensar-la, a Madrid, que vol dir Espanya, i al món!.