Obiols al Castell del Remei

La colònia agrícola que fou el Castell del Remei ha estat una empresa referent pel que fa a les noves tecnologies del camp lligada al Canal d’Urgell, i endinsar-se en què ha suposat aquesta comunitat rural per a les comarques de la plana de Lleida vol dir viure la transformació d’aquests nostres verals des del s. XIX i fins avui. 

Un avui que, com els Girona en aquell seu moment, Tomàs Cusiné treballa perquè d’aquests sòls àrids que viuen elevades insolacions i forts contrastos tèrmics se n’obtinguin vins forts de caràcter i de gran personalitat, com la gent d’aquesta terra. Fou, doncs, amb l’arribada de l’aigua que el terreny es prepara per a l’explotació agrícola, i, a més del cereal, s’hi comença a plantar vinya de cep noble. 

De llavors, també, i fins avui. Amb la Guerra, el Castell del Remei va viure una forta ensulsiada, que el darrer dels Girona va saber refer, i en aquest saber refer va recuperar l’Aplec de la Mare de Déu del Remei, cada segon diumenge d’octubre, que és quan la colònia, amb les més de 50 famílies que hi vivien, celebrava la festa major. 

Avui, el Castell del Remei es dinamitza a través d’una Fundació homònima, que presideix Mireia Gonzàlez Antó, i que també la programa, la festa major, i ho fa amb tots els imprescindibles: ofici, pregó, enguany amb Jesús Navarro, director del Museu Morera, de pregoner; vermut, cobla, sardanes, tallers infantils, degustació de vins, dinar monstruós, música i ballaruga i concert amb cop de vent final. 

Però enguany, el programa destaca una exposició que cal tenir en compte: Obiols, el Noucentisme al Castell del Remei. I cal tenir-la en compte perquè Josep Obiols és autor de les pintures murals del santuari de la Mare de Déu del Remei, que representa, pel nombre que n’aplega, un dels conjunts més importants de la seva obra. 

En aquesta exposició, que s’inaugura a la Sala Lucilla Atilia, es mostren dos esbossos al carbó del que serien després les pintures murals del santuari, i dels quals la família Obiols en fa cessió, i vuit obres del mateix Obiols i sis més de Carles Llobet Raurich, contemporani seu. Aquest diumenge, amb sol d’estiu a la tardor i amb el banc de Josep Vallverdú que en celebra el centenari, una festa major pensada per a tota la família ens espera. Brindem-la!