Joie de vivre de Quim Nadal

El títol d’aquest escrit remet a la col·lecció, i al contingut, del darrer llibre de Joaquim Nadal, Confitura de vidre, segell d’Univers, en al·lusió, també el títol, a la gelea que feia la baba Teresa. En una arquitectura capitular a partir de la verticalitat dels cinc sentits, de la vista al tacte, passant per l’olfacte, l’oïda i el gust, l’autor ens ofereix el més sensual dels seus llibres personals, que no pas el més íntim, que continua essent Fent tentines per la vida. En proses breus, que no es beuen d’una glopada, sinó que es fan assaborir, l’autor, a l’hora de redactar-les, desisteix d’inventar-se un personatge a partir de si mateix i ell parla d’ell, renúncia que si per a algun lector és possible que redundi en detriment de la literaturietat de l’obra, li’n garanteix, en canvi, tota la sinceritat, que és, de fet, del que volgudament es de què tracta en aquesta joie de vivre. Una sinceritat més golosa encara per als lectors quan és de rescatar del record emocions, sentiments i plaers de la vida d’un jo viscuda, aquesta vida, ja de ben jove, des de l’aparador públic, d’un jo que se sap, i que sabem, observador crític, contingut d’emocions, d’una timidesa entelada per la discreció, de gust refinat i conscient, també en el seu saber fer llibres, que la moda és efímera i que l’estil és etern. Doneu-me França –diu–, i la Quarta de Mahler, i l’element dominant en la mirada del mar, l’olor d’herba segada i les cicatrius que dibuixen una geografia de vida, i ho diu amb veritats fondes clavades amb paraula precisa, plenes de sentiment però lluny de sentimentalismes, perquè tot el seu conjunt d’obra personal és el relat de l’experiència, sense evasions ni fugides, i és d’aquesta experiència reportada que ens colpeix l’emoció que se’n deriva; tot, en la prosa literària d’un escriptor que Auden diria que pertany a la nissaga dels bons, d’aquells que ens donen la mesura de la decència en el tractament del llenguatge i en el rerefons anímic i moral del conjunt de la seva obra. I en aquest seu bregar per les paraules hi ha un seguit de temes, com són els records, que Nadal fa sempre presents, conscient que guarden, com diu Margarit, l’essència de la vida. Per tant, és l’essència de la vida de l’autor que tastem, tan gustosament, en aquesta confitura.