Per Nadal, llibres

Llum al pati de l’IEI: Nadal que torna, perenne. Això vol dir que hem fet un altre tomb de l’any, que sembla reblat al moviment circular. I tan ràpid. Passen els anys sense adonar-nos-en. I deu ser llavors, potser, quan un es deu estimar més de pensar que hi ha, per davant, un demà. I en aquest nostre dia a dia i en aquest nostre demà hi volem llibres en tots els seus llenguatges, en tots els seus gèneres i en tota la seva qualitat, de continent i de contingut. Llibres que ens plaguin per a una lectura per formació, per informació i per oci. I és en aquest darrer tipus de lectura, la lectura per oci, on encabim les obres escrites amb propòsits exclusivament literaris, amb delit d’investigació estètica: aquest llegir per plaer!I perquè ens hem fet i ens volem lectors de ficcions és a la literatura a qui ens devem. Una vida sense N’Arcís? Pas possible. El sabeu? “Demano per ell. Em diuen que ja no hi era; que ja no vivia al carrer de Dalt. –La dona li ha fuit amb un de més jove que ell. Fa temps que viuen en un mas, als afores de Banyuls. N’Arcís s’està en una barraca, a la Pedrera, d’on només veu el mar. Se n’hi va anar amb la gossa, no la recordeu? Negra del tot, era sempre al carrer, amb lleganyes i gana. Trobo N’Arcís a la Pedrera, i em diu que viu tot sol, del peix que pesca, sol, i del raïm que, tot sol, abasta. –I la gossa, doncs?, dic jo. –La vàreig escanyar, poc hi ha gaire, un dia de mal llamp, que em va venir prenyada. Ja us ho diré, senyor: que m’embanyi la dona hi passo, però no la gossa.” Una prosa breu que esdevé la novel·la d’una vida feta de contrastos i ràbies, potser massa vegades insatisfeta. Com ens en podríem desentendre del que ens diuen poetes i narradors? Mal senyal per a una literatura si la societat que hauria de mantenir-la se’n desentén, deia Montaigne. I pitjor encara per a la societat si, desidiosa o versàtil, incorre en aquest descuit. La literatura potser arribarà a sobreviure, precària, a costa de petits sacrificis insignes; però la societat que l’abandona ja és una societat dimitida. No dimitim dels nostres escriptors. Una vida sense Vicent Andrés Estellés? “Allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble.” Que entre els molts regals, per Nadal i Reis, hi hagi, sobretot, llibres. Per a petits i per a grans.