Espanya no es toca

En un article a Monitor l’any 1932, JV Foix fa citació d’un fragment de Masaryk que diu que “en convocar-se les eleccions per a la constitució del primer Parlament nacional, tots els partits van convenir en la presentació d’una candidatura única, símbol de la unitat nacional i homenatge a la solidaritat establerta durant segles entre els fills del país, sense distinció de partit, de religió o d’estament”. I en fer-ne comentari destaca que aquest text reflecteix la història de la majoria de nacions europees alliberades en el moment de la seva elevació a Estat independent. Que en el moment de consolidar el règim de llibertat, tots els ciutadans que durant els anys de submissió havien treballat plegats per la causa de la llibertat eren cridats per a constituir el primer Parlament, i es presentaven en candidatura única, perquè aquell moment –i torna a fer citació de Masaryk– “és el moment més gloriós de la pàtria”. El podríem viure nosaltres, aquest moment, però no el viuríem pas amb unitat, perquè aquí cadascú va amb el seu estol. Catalunya hauria de tenir més clar que mai que el nostre adversari polític és l’Estat, que, amb tots els seus poders, dels quals parlen Ferran Casas i Joan Rusiñol en el llibre el títol del qual manllevo per a aquest escrit, té com a objectiu primer mantenir la seva unitat. D’un Estat que burla les lleis i penalitza responsables polítics que materialitzen mandats populars no podem fer altra cosa que fugir-ne. Però “aquell 1r d’octubre, alhora que desacomplexa la dreta espanyola, desestabilitza l’independentisme”, diuen Casas i Rusiñol tan encertadament. Ara, amb la Llei d’amnistia veiem a cara descoberta, aquí i allà, els enemics de la nostra llibertat. Per això és que els patriotes sense cap més qualificatiu tenen, en aquests moments, un deure, diu Foix: excloure de les candidatures qualsevol nom sospitós de subordinar la causa de la llibertat a qualsevol altra causa. “I quan tingueu les paperetes de vot a les mans, sigueu exigents com la vostra consciència: el patriota només pot votar patriotes, i té el deure d’evitar que no hi hagi ningú que doni el seu vot a qui en les hores de perill cedeixi a les suggestions de l’adversari”. Pensem-hi per quan sigui l’hora, perquè el moment convida a la reflexió.