Esmorzar amb el diari

En haver fet el tomb de l’any, que sembla reblat al moviment circular torna Nadal, perenne, que vol dir casa i recolliment amb els nostres, els d’aquí i els d’allà, i fred, tot i que ara ja no en fa tant. I taula ben parada i dinar copiós i sobretaules de conversa llarga i reposada. I escalf. I trencar la rutina feta d’obligacions a cops d’horari i permetre’ns, aquests dies, luxes paradoxals com el diari de l’esmorzar: un gran plaer minúscul. “Estar en comunió amb el món en la pau més perfecta, en l’aroma del cafè”, que diu l’escriptor. Al diari hi ha guerra i desgràcia, corruptela i mesquinesa i falsos aduladors, però també hi ha governants de primera, escriptors de debò i notícies que, també feliçment, ens sorprenen. Escoltar una mateixa notícia a la ràdio és “llançar-se a l’estrès de les frases martellejades a cops de puny” diu Pennac. Amb el diari passa ben altrament: el movem com volem i comencem llegint l’editorial mentre traiem el pa de la torradora i el tenyim de color. I mentre anem fent glopades al cafè amb llet llegim molts perquès de Govern i accions d’oposició fetes de contrastos i ràbies, massa vegades insatisfetes i sovint molt mal dissimulades. Amb gust de casa, el diari, per ell mateix, és assossegador. Reposats, relativitzem la catàstrofe, perquè sempre és més tranquil·litzador posar-hi distància. La taula és gran, però l’amplada de la pàgina del diari en paper, en girar full, es veu entorpida per plat i tassa, i, de la informació, el fals present perquè la notícia sempre és d’ahir, anem a l’opinió, a llegir aquells que ens ajuden a formar-nos-la. Incondicional sempre dels de prop. I llegim quin temps farà als Alps, per anar-hi a fer baixades. I cap a esports, perquè volem la lliga per al Girona, que juga amb discret gest elegant, sabent estar i sense estridències. No hi passa res, al diari de l’esmorzar. O potser sí, i llavors el dia no té cap pressa per començar. Perquè llegir el diari de manera reposada vol dir entrar en la notícia i fixar-te no només en què diu sinó també en com ho diu. El diari és una lectura per informació que ens ajuda a llegir bé, a pensar bé, si el sabem fer anar, i a escriure bé, si està ben escrit. El diari és el primer contacte amb els fets del món, plens de desitjos, aquests dies, de bon Nadal. I m’hi sumo!