Festa Major

Al bell mig del mes de gener, la setmana dels barbuts és plena de festes majors. Per sant Sebastià, a Alpicat, Guimerà, Miralcamp, Maials, Torrebesses, entre molts altres pobles. A Torregrossa, per sant Vicenç: Festa Major d’hivern! De fet, si bé és cert que les festes majors trenquen la rutina de la quotidianitat, no ho és menys, de cert, que ja no tenen el mateix sentit avui que trenta anys enrere. Ara ja no és tan habitual que la gent, jove i no tant, visqui la seva i les dels pobles veïns, com tampoc no ho és, majoritàriament, que es resolguin amb programes comprats sempre amb les mateixes ofertes, perquè tothom comença a adonar-se que la festa major pren molt més sentit quan la vestim amb les pròpies valors, amb allò que cada poble té i que els veïns se senten més seu. ¿Oi que no ens podríem pas imaginar Santa Tecla sense el Seguici? No acabaria d’estar ben resolta la Festa Major de Valls si no fessin castells. Ni la de Lleida sense Marraco. Tot, llavors, seria tan igual que el sentit de la particularitat quedaria, no desdibuixant, sinó diluït. És el pas del temps, amb nous models i noves maneres de fer, cada vegada més creatives per part dels veïns, allò que fa que les festes canviïn i s’adaptin a la modernitat. També la cultura d’arrel que hi és inclosa, perquè no podem renegar-ne, de les nostres tradicions. Quan vas pel món t’adones que per molt evolucionat que estigui el país tant a nivell d’imaginari col·lectiu com a nivell econòmic i social, la seva gent no hi renuncia, a la seva cultura popular, en tots i cadascun dels llenguatges en què s’expressa. En canvi, nosaltres, no sé per quina mena de cosmopolitisme malentès, sentim una deix d’autoodi per segons quines tradicions que fa que quedin un xic relegades. I aquesta actitud, més que ciutadans del món, que no he entès mai massa bé què vol dir, allò que ens fa és mal moderns! -Sardanes? -I ara! -Correfocs? -Només hi va el jovent! -Titelles? -Per a la canalla! -Castells! -D’on són? Això sí, que de concert i ball no en falti: Meravelles cada any! Fa festa la música, és innegable, sempre que el programa sigui pensat per a totes les edats i sorprengui any rere any. I amb teatre! El de sempre, ja ho sabem: cavallets i firetes i vermut com a ritual, dinars i orelletes i cop de vent final.