101 per a Vallverdú

Els feia dimarts, 9 de juliol. I tan ben portats! Amb motiu dels 90, des de l’IEI vaig comissariar, manllevant el títol de Vinyoli, el Passeig d’aniversari Josep Vallverdú. Un passeig que va recórrer al llarg de l’any els Països Catalans: a cada lloc hi tractàvem un Vallverdú, tan transversal. “Ens salvem pels mots”, escriu, i fou el lema de l’Any del Centenari, que entre altres objectius hem aconseguit esporgar el desconeixement de l’home i de tot el seu conjunt d’obra. “Fou el llenguatge un dels meus àmbits grats, ja de ben petit. Una habilitat per trobar el mot, un afany per les denominacions, i, no havent encara abandonat els estudis primaris, una curiositat per les etimologies i un deler d’acudir al diccionari. Més tard, l’estudi d’idiomes. A casa, d’infant, llegia abassegadorament. I, paral·lelament, sorgia en mi un impuls de crear literàriament. De fet, el món de la plàstica i el del lèxic convivien dins meu amb força.” Un corpus literari que arrenca amb la narrativa juvenil, alhora que van prenent molta força els llibres personals en tota la diversitat de registres de què se serveix per confegir-lo, el seu testimoniatge. Hi aboca opinions, “hi ha moments que és necessari que tot un poble es posi dempeus” i confessions, “estic cansat de moltes coses, però de defensar la meva llengua, no me’n cansaré mai. En aquest punt voldria tenir-ne consciència fins al darrer moment”; i hi deixa constància de la seva vida i, alhora, de la del país. Però si hi ha un corpus bibliogràfic de referència en la seva d’obra és el de les traduccions. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida; Medalla d’Or del Govern de Catalunya i, amb l’aniversari d’enguany, un nou reconeixement que li ha fet moltíssima il·lusió: Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats, conjuntament amb la lingüista Gemma Rigau i el sociòleg Rafael Castelló. Un reconeixement que lliga amb un altre dels objectius de l’Any del Centenari: que Vallverdú sigui tingut en compte per l’acadèmia. Enemic d’efusions i contingut, la seva trajectòria s’ha anat construint dominada pel testimoni d’una fidelitat rigorosa al país. Ara que diu que té “prou anys per veure dècades com si instants fossin”!