Un país divers i plural
El primer intent de referèndum d’aquell 1r d’octubre ens demostrava la ferma voluntat dels catalans de votar-lo, el nostre futur. L’Europa dels estats s’ho pren acceptant els drets que la democràcia atorga a tot home lliure. França, recelosa. I l’Estat espanyol s’ho mirava amb molt de desafecte, però és fàcilment comprensible: d’una democràcia que va fer una transició permetent que d’avui per demà ministres i alcaldes afectes al règim exercissin de demòcrates, què se’n podia esperar? Doncs el que va passar i el que passa. Per tant, distinta i distant com ens és Espanya, nosaltres només ens tenim nosaltres –deia el president Companys– per defensar els nostres drets. Les simpaties que ens puguin venir de fora sempre seran a més a més. Indiscutiblement, amb un pòsit històric i cultural que és el que ens ha fet i que hem fet, comptem, també, amb una tradició del tot assentada de les nostres estructures socials des de la base, de baix a dalt. No a l’inrevés. I el trànsit que vivim així ho evidencia. I és que no poder comptar amb les grans estructures d’estat, però haver tingut i mantingut la consciència col·lectiva de comunitat nacional diferenciada és el que ens ha empès a apuntalar aquest poble que som, amb tot d’eines volgudes d’enginy cívic que són les que han suplert l’estructura piramidal de dalt a baix pròpia dels estats. Per això la joia més valuosa amb què compta el país som nosaltres, els ciutadans. Amb els independentistes de sempre i amb els que s’hi van sumant. Catalans que venen d’un tot arreu territorial i també d’un tot arreu ideològic: del marxisme, de la socialdemocràcia, del liberalisme més dur, de la democràcia cristiana.. Tot aquest nosaltres –que sortíem al carrer per demanar a l’Estat que intercedís per a l’excarceració dels presos i per al retorn dels exiliats i perquè ens deixi votar en referèndum per saber si som realment una majoria que la volem, la independència– som els qui també demanem als partits fermesa en els seus posicionaments ideològics, perquè la independència no és una ideologia i és per això que es defensa des de la pluralitat ideològica. I si és des de la ideologia i des del debat de posicionaments distints que es fa la política, amb intel·ligència, caldria que no ens hi fessin tornar a passar, per urnes, a l’octubre.
