Avui és Festa Major

Avui, que és la Mare de Déu d’Agost, és el dia que, a tot el país, hi ha més Festes Majors. Al meu poble, per exemple. Tot i que nosaltres hi tornem a l’hivern, per Sant Vicenç. Torregrossa, escrivia Josep M. Espinàs, “sempre ha tingut fama de bones festes majors”, sobretot les que es programaven al malaguanyat Casal, un espai d’oci envejable, que no era en cap altre lloc del voltant, i no m’ho fa dir l’apassionament, sinó la racionalitat. Amb sala de cinema i ball per a l’hivern, llotges com un petit Liceu, sales de joc i una grandiosa cafeteria, comptava també amb sala de ball, espectable i cinema a l’aire lliure per a l’estiu. Quan arribava el bon temps, tot a la fresca. Qui ho tenia? Si qualsevol altre poble ho hagués tingut, ho hauria rehabilitat, tal com han fet a tot arreu amb espais per a usos semblants. Nosaltres, no: a terra! I per a fer-hi què? .. Tot i això, les festes majors, adaptades als nous temps, les hem mantingudes. Sortosament! I dic adaptades als nous temps perquè d’aquella Festa Major que retratava el disc de la Trinca que ens introduïa en la moda de les retroaccions, amb voluntat de mantenir viva la tradició, hem passat als correfocs, gegants i bestiaris, concerts i ballaruga, sardanes, vermuts, dinar monstruós, nits fins a la matinada, cansament i cop de vent final. I, sobretot, firetes, que fan tanta o més festa que les orelletes. Avui, a l’hora de preparar la festa, l’alegria que ens omple quan la vestim amb els nostres propis draps ens dona més satisfacció que no pas l’atracció que ve de fora, per això potser ja cal començar a deixar-se de circuits comercials i fer que la Festa Major sigui esforç de tothom perquè és llavors quan som capaços de descobrir què tenim i què sabem fer. I és que la Festa Major no és només trobades i rialles i música i gintònics al clar de lluna, perquè això n’és el resultat, sinó que per damunt de tot evidencia que el poble que la celebra és viu, com avui Torregrossa, Arbeca o Vilanova de l’Aguda, perquè tothom participa dels actes. Per això està bé que ens la prenguem com un trencament de la quotidianitat. I l’endemà, com si no hagués passat res, tornem a la feina, les nits s’allarguen, el setembre s’atansa i l’escola comença! I, nosaltres, a esperar la del gener. Aquesta, que la tinguem ben bona!