El pastís de la tarda

Sempre és més tard que no ens pensàvem. I és que l’estiu, que no s’ha acabat encara, ha passat tan de pressa que les obligacions de la tornada quan el curs escolar i acadèmic retorna i el temps plujós, ventós i fresc es fa notar ens fan dir que la tardor s’atansa: un parèntesi entre el mar obert i la piscina de cada dia i l’hivern, que porta el recolliment implícit i una disciplina horària, que contrasta amb l’anarquia estival. Unes trobades més programades que no pas les de l’estiu, que avui seus a fer un aperitiu amb els uns i un altre dia una cervesa al vespre amb uns altres. Descobreixes terrasses amb mobiliari elegant i el temps corre amb un ritme tot altre, amb els sopars de converses noves i sobretaules llargues. I el temps de lectura dona per tant que de Pasta fàcil d’Emili Bayo passes a L’encantador de serps de Josep Ballester, tot havent recorregut l’edició curada per Josep M. Sala-Valldaura de la Poesia eròtica catalana del segle XX i els seus Col·loquis a Thä, en la delicada edició de Xavier García, i fins a la Primera lliçó sobre mètrica catalana de Joan Ramon Veny-Mesquida, que hi explica els constituents del verb i els fenòmens que hi concorren. Tens temps per a tot, a l’estiu. I tens, sobretot, complicitats que s’assenten en alguna cosa més que en veïnatges de platja i piscina i avui hi fas un cafè i demà ja hi quedes per dinar. És el cas de la “penya d’amigues de la dinda”, que en diu el Guim de la colla de la piscina, amb qui aquests dies ja hem compartit taules de dinars i berenars a la gespa per tancar la temporada dels que han estat “aquests dies d’estiu lluminosos i tòrrids”, tal i com ens els deixa descrits Àlex Susanna en el més punyent dels seus dietaris, L’any més inesperat, quan des dels primers símptomes del mal, el diagnòstic va ser colpidor. En companyia sempre dels seus dietaris i versos, nosaltres tanquem estiu amb les imatges inesborrables amb els paraigües i les gorres de bola a l’aigua, tot tan ben trobat per la Mari, i amb el protagonista per excel·lència: el gust plaent del pastís de la tarda, avui de pastanaga i nous, demà xocolata i coco, un altre dia de xocolata i amb un mig d’albercoc.. La Montse n’és la creadora, mestra d’obra insuperable, talment una ambaixadora de Casa Cacau a Torregrossa. Ella, tan gironina!