Els comptes del Govern
Tant a nivell internacional com nacional i local, cada dia que passa compta més el soroll que la música. Ja fa massa temps que dura la percepció que la política, més que no pas fer possibles les necessitats, es dedica a treballar altres realitats que no pas aquelles que el ciutadà considera de necessitat imperiosa. L’angoixa comença a fer-se mestressa de moltes economies particulars, sí, però també de totes les col·lectives, si els dirigents parlessin amb franquesa. I aquestes col·lectives, de necessitats, la política les ha d’atendre com a deure de servei públic. I ha de fer-ho des de l’obligatorietat i amb complicitats entre uns i altres. Però no. La política continua instal·lada en els recels, les desconfiances i la crispació. D’allà cap aquí, dels d’aquí cap als d’allà i, els d’aquí, entre uns i altres. La unitat no es demostra en l’espectacle de l’escala noble del Parlament cantant nadales. La unitat es demostra a l’hemicicle. I ja comencen a ser perennes aquests recels i aquestes desconfiances més partidistes que ideològiques, quan el que demana el sentit comú és la defensa de les idees des del diàleg i des de la raó discutint des d’una amistosa discrepància política. ¿Per què cal aquesta agressivitat en el debat general i sectorial respecte al suport als pressupostos del Govern davant els perjudicis que pateixen molts sectors, quan la situació que ens toca de viure és excepcional i tothom hi posa el coll? El ciutadà mostra la seva inquietud i atent tota norma i tota regla per lluitar contra tanta afectació, però es desconcerta quan s’adona qui ni davant d’un panorama tan desolador –i esperem-nos el que vindrà amb Trump i Elon Musk– els governants es mantenen en la política de vol gallinaci i de picades de bec. Si volen fer creïble que el benestar dels ciutadans és la seva prioritat, al costat de treballar per un país nou, els grups parlamentaris que se serveixen d’aquest discurs han de donar suport als comptes del Govern, perquè és de la llei de pressupostos d’on emanen totes les polítiques: de salut i benestar, d’ensenyament, recerca i universitats, de cultura, de protecció i seguretat, de comerç, d’indústria, d’agricultura, ramaderia, pesca i canvi climàtic i de tots els àmbits i sectors del viure de cada dia. Cada dia més costós, aquest viure!
