Amb els anys, la imatge

És un fet que a partir d’una certa edat homes i dones no troben el degut homenatge a la seva persona i a la seva elegància. La seva imatge ha estat bandejada de publicitat i d’escenaris, si no és en papers secundaris i marginals. Quan se’ns anuncia la marca d’un cotxe, per exemple, a la imatge, hi apareix, per convèncer-nos de l’excel·lència del producte, la figura bellament estereotipada d’un noi esvelt que ens brinda un ample somriure encaminat a fer-nos creure que som uns personatges importants i irresistibles, la privilegiada intel·ligència dels quals acceptarà decididament allò que ens diu monsieur âge tendre. Costa que tot això ens ho digui un home madur, perquè es parteix del pressupòsit que només la joventut té l’impacte publicitari suficient. Llavors, doncs, davant l’imperi dels joves, com reaccionen l’home i la dona, no només d’edat madura, sinó també els que estan simplement en possessió de la seva plena masculinitat i feminitat? N’hi ha molts, entre uns i altres, que cauen en un error, i és que pretenen emular la joventut, simular l’única cosa que no és possible de recuperar: la gràcia d’un cos jove. Però, per favor, que no ho facin, ni ells ni elles, perquè l’espectacle que se’n deriva no és decididament ni amè ni divertit, sinó més aviat trist i penós. I si fessin una altra cosa: per què no reivindiquen el dret a no ser joves? L’atractiu de l’home madur, com la bellesa d’una dona madura, la trobem en la seva personalitat, en la seva experiència i en la seva elegància, i l’atractiu d’aquesta combinació no es troba mai en la jovenesa, sinó que requereix la maduresa que només donen els anys. Valorem el caràcter i, per damunt de tot, el misteri. Ho deia molt bé l’actriu Emma Vilarasau en rebre el Gaudí per Casa en flames, en un discurs reivindicatiu del valor de la tercera edat de les dones: “El cinema ha censurat durant molt de temps la tercera edat de les dones. Penso que no ensenyar la vellesa de les dones ens fa un flac favor. Per què sempre hem d’ensenyar una dona amb Alzheimer o que l’han de cuidar?” Homes i dones han d’aspirar a crear-se el tipus idealitzat per ells mateixos. Davant la massificació de les formes de vida, diria que tothom hauria de tendir a individualitzar-se. I acompanyar el temps, que només té ganes de passar!