La mare de Jaume Suau Castro
Conegut com a president del Centre d’Estudis Mascançà, doctor en psicopedagogia, professor en tots els nivells de l’ensenyament, autor d’Els orígens de l’atletisme a les Terres de Ponent: els cóssos de la Cordera (1431-1960), del poemari Plural imperfecte, guanyador amb Ulls de cugula del premi de Poesia Maria-Mercè Marçal i artífex de l’Hort poètic, delicadíssim, de Bellvís, amb un llibre amb títol homònim que l’acompanya, Jaume Suau, tan reposat, ha fet seva la màxima que cantava el Boss: Born to Run. Però no és ell el protagonista d’aquest Cafè dels omesos, sinó la seva mare, la vida de la qual ens diu que també va néixer per córrer: ser la primera i guanyar. De Carme Castro Gabernet, la Paeria de Lleida n’ha volgut guardar record per una vida d’una dona nascuda l’any 1929, avançada al seu temps i, llavors ja, acadèmicament formada en tenidoria de llibres. El paer en Cap de la ciutat, amb els fills, destapava una placa a la partida dels Canals de Torre Solé que inaugura el “Carrer de Carme Castro Gabernet” i que hi diu: Primera treballadora de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell (Còrdova, 1929-Lleida, 2012). Amb disset anys, òrfena de pare, per ajudar la mare i el germà a tirar endavant, signa un contracte d’auxiliar de serveis de secretaria a la Junta Central de Regants del Canal d’Urgell a les oficines de la Casa Canal de Mollerussa, i n’és la primera i única empleada, de l’empresa. Va anar escalant posicions i, casada amb Jaume Suau Valls, de Bell-lloc d’Urgell, –que també treballava en la Comunitat de Regants, i amb qui compartia una vida dedicada a l’estudi de la història del Canal d’Urgell, de la Plana urgellenca i amb qui lluitava per la defensa del país– el marit va haver de signar per permetre que ella treballés. Va arribar, fins a la jubilació l’any 1994, a cap de Negociat de Personal de la Comunitat General de Regants. Li agradava l’esport, i guanyava campionats de tennis, i en els llenguatges de les arts treballava pintura i ceràmica. Aquest carrer que la fa immortal absent per la seva actitud davant la vida que li va tocar de viure, deia ahir el seu fill, en Jaume, que la família el comparteix, també, com un reconeixement a totes aquelles dones que van saber plantar cara a l’adversitat d’un context social repressor i asfixiant.
